Visita a Maçanet juliol 2006
De GERMINADOR wiki
...on s'ha anat prenent nota del procés, dels contactes i de les reflexions en el camí. Un quadern escrit pel TAG Taller d'Intangibles però obert a la contribució de qui hi vulgui "posar cullerada".
 Escriu els teus comentaris a la pàgina de discussió |
Contingut |
[edita] Que güai, quins extraterrestres més originals
L'aterratge a Maçanet és bastant d'extraterrestre. Esperem a l'estació de Figueres que arribi la gent que ve en tren. Hi ha un retard de quasi una hora. Pugem 4 cotxes en comitiva cap al poble per la carretera en obres. Esperem que els semàfors provisionals ens donguin pas en els trams d'un sol carril. Arribem en ple migdia, un sol que espatega. Xafogor. I ens repartim pel poble, tot de gent que es passeja mirant els racons. Extraterrestres estudiant l'estructura física. Persones i gent de col·lectius que es dedica a la pràctica artística prenent vistes. Quina una en faran? Després dinarem a La Cova.
[edita] Disney connection
Dimarts anem a dinar a "La Quadra". En arribar davant nostre hi ha un grup de treballadors amb una samarreta blava de l'empresa.
- Hi ha lloc?
- No ho sé, ho estan preguntant, crec que sí
- Saps si hi ha un menú?
- Sí, està bastant bé, nosaltres hi venim cada dia - el menjar està bastant bé però el menú és força car
- Esteu fent la carretera?
- Sí allà estem, ja ho heu vist, oi?
- Si hi vam passar, déu ni dó! vam veure que aixecaven un globus per fer una foto del pont...
- Uf! Jo crec que la idea de Disneylandia la van treure d'aquesta carretera! Massa gent manant...!
Una altra connexió amb Disney: la Orit coneixia el conte de la sopa de pedres en una versió de Disney, enlloc de pedres eren botons.
[edita] Botigues
Hem deixat fulls explicant el GERMINADORMaçart i el procés sop-de-pedres a algunes botigues, en Rafael ja ho havia fet també. En deixem a una de queviures de la plaça, a la farmàcia, a una botiga que sembla ferreteria i també botiga d'objectes de regal, també a la carnisseria. N'hi ha al bar La Pau i a la Oficina de Turisme. Fa 9 anys que es fa el Maçart. A la gent no cal que els hi expliquis. Quina una en fareu aquest any? El conte de la sopa de pedres no el coneix ningú, l'expliquem molt esquemàticament. No hi ha problema en tenir els papers o en penjar-los.
[edita] Hackmeating, hack a la carnisseria
Dilluns a la tarda entrem a la carnisseria Moulines amb la intenció de deixar-hi un cartell per fer difussió de la nostra intervenció i com a crida a la participació en la recol·lecció d'objectes i experiències. Ens atén en Jordi, que també és DJ. La família que porta la carnisseria també havia estat vinculada a una antiga fàbrica de pipes, algunes de les quals encara es mostren en un aparador contingu. En Jordi es mostra molt disposat a col·laborar, mentres parlem amb ell per explicar-li de què va tot apareix la seva mare i davant de l'interès tornem a a començar l'explicació.
Aprofitem l'avinentesa per preguntar si se'ls acut algun exemple de reutilització d'alguna eina que estiguin usant a la carnisseria. D'entrada ens diuen que no, que només utilitzen maquinària molt tècnica orientada a fer tasques concretes. Però tot parlant, la mare d'en Jordi comenta que usen un tub de Lacasitos (caramels) com a tallador per obtindre bocins de formatge circulars que posen després damunt de les hamburgueses de formatge per identificar-les. Va a buscar el tub de lacasitos i ens l'ensenya. És un petit tub de plàstic groc, net i sense etiquetes. El fotografiem.
El tub de Lacasitos actua com un detonador. Acaben d'enrecordar-se que l'avi fa servir un tros de coberta d'un neumàtic com a protecció de la mola d'aigua amb la que esmolen els ganivets. Ens conviden a anar-ho a veure. Creuem el carrer i entrem en un garatge. Efectivament. Allà està un vella mola amb el neumàtic com a protecció. Al damunt veiem una bombeta amb un tros de cartró blau fixat al damunt, que li fa de pantalla. A la paret del costat, unes mànegues estan recollides al voltant de llantes de roda de cotxe. És com si haguéssim trobat una mina de reutilitzacions. El flash de la càmera treu guspires.
Sortint del garatge encara tenim la darrera sorpresa. Ens comenten que afegint una boca de sortida de la mida adequada utilitzen la màquina de fer els embotits per preparar croquetes i canalons. Ens conviden a veure-la en acció demà, perquè tenen previst usar-la amb aquesta finalitat.
Al matí següent, despés de parlar amb la Montse del casal d'estiu passem per la carnisseria. A l'obrador ens trobem en Jordi i la seva mare fent croquetes. Quan s'hi posen poden arribar a fer mil croquetes totalment artesanes, sense conservants ni additius. El secret està en el procecediment i el hacking de l'eina de fer els embotits. Els hem filmat i fotografiat mentres ells, amablement, ens anaven explicant com treballaven. Resta pendent provar les croquetes. Postser la propera vegada que vinguem...
[edita] Sant Onofre
És un local de l'Ajuntament al costat de l'esglesia. Una porta que dóna a una sala, cap finestra, un sostre en volta, una taula amb cadires al voltant, una forta olor d'humitat. A les set hi havia reunió amb el jovent. Arribem quasi a les vuit. Estan a fora, davant la porta. La Orit està explicant el taller de joguines sexuals. Els agradaria poder fer un pre-taller amb gent interessada per fer la part més "artítica" o "estètica" dels vibradors. Així podrien replicar models amb làtex (era làtex??) i els dies del Maçart fer la part més tècnica (electrònica) del taller tenint els models fets. La gent interessada es pot posar en contacte amb ella o amb l'Amor.
Després expliquem el GERMINADORMaçart però com que ningú coneix el conte de la sopa de pedres també l'expliquem. Expliquem lo de les activitats col·lectives i també lo de l'apropiació d'objectes i tecnologies. Intentem explicar la connexió entre les dues coses i com en realitat quasi tothom actua (en menor o major mesura) com un hacker mirant d'entendre les eines que fa servir, transformant-les en l'us i a vegades modificant-les. Una noia dóna l'exemple del motor de nevera utilitzat com a compresor per inflar coses. En portaran algun exemple a la oficina de turisme? Esperem que sí. En Jep parla dels invents del seu germà. Ha convertit un moticultor (per llaurar la terra) en un vehicle. També ha fer un ràdar (??) amb no sé què. En realitat fa les coses que li demanem, diu. Hem de veure aquest germà. A veure si podem pujar a la masia de can Quintana un altre dia, quedarem amb en Jep.
Ens hem perdut l'explicació de Radio Maçart que proposa l'Enrique Radrigales. Un noi hi veu relació amb aquesta cerca d'objectes modificats. L'Enrique i en Rafael ens expliquen que la ràdio vol recollir experiències dels avis explicades (i interpretades) pels seus nèts, també experiències d'una persona explicada per una altra. Interessant.
[edita] La guerra i la pintura
Ningú ho comenta però estem visitant Maçanet en una data significativa. Dimarts és 18 de juliol, l'any 1936 hi va haver l'alçament militar que va portar a la guerra civil i a la dictadura de Franco. Maçanet devia tenir un paper important. Segurament era un lloc de pas de la retirada. I després potser un lloc d'entrada dels maquis.
L'Albert Ponsatí era de la quinta del 42, era jove el 18 de juliol del 36. Però va ser cridat a files, just abans d'acabar la guerra. Pràcticament no hi va participar. Els van agafar els franquistes a Sant Vicenç de Montalt i els van dur al Quartel de Mataró. Després de 3 dies sense menjar els van treure i els van dur caminant en fila (amb 3 guardies civils, un davant, un darrera i un al mig) fins a Barcelona. A l'alçada de l'arc de Triomf un parell de companys van tocar el dos. Tots eren "nens" al voltant dels 18 anys. Els van deixar però no tenien on dormir (era hivern) i van anar a "entregar-se" al Castell de Montjuich per poder dormir. No els van voler. Van tornar caminant cap a la Bisbal, d'on ell era. Hi van arribar el dia 6, l'endemà que hi entrèssin les tropes de Franco.
De jove hi va estudiar dibuix a la Bisbal, després va tenir una gran passió per futbol i l'esport. Després de la guerra va haver de fer 3 anys de mili. La que és de Maçanet de Cabrenys és la seva dona. Però van viure quaranta anys a Barcelona. Ara hi pugen de juny a octubre, la resta de l'any s'estan a la ciutat. La casa està al carrer de la rectoria, hi passem dilluns al vespre i com que no hi ha timbre hem de cridar. Hem vist els seus quadres de paissatges a la oficina de turisme i també a l'entrada de la casa. Però no són pintats a Maçanet sinó a Barcelona. Al Centre Lleidetà i abans a l'Intitut de la dona de la diputació i altres llocs. L'Albert pinta per afició i des que es va jubilar. No vol vendre els quadres. Els té a casa i també a casa la seva filla a Madrid (quan ve a veure'ls tria els que li agraden). Mira que fan a Maçart per internet, li passem també l'adreça de la web del Germinador. Parlem dels horts. En queden pocs que es cultivin, els joves no volen fer-ho. Ells en tenen 6 tots erms.
Al costat de la casa de l'Albert hi ha l'antiga rectoria que un dia potser serà un casal d'avis. Ara s'hi fa el casal d'estiu i el dimarts hi anirem. El que hi van trobar de valor quan va morir el mossén ho van portar a l'esglesia per fer el museu del tresor (algú ens ho va explicar). En Miguel de Telenoika s'ha fixat que hi ha un aparell d'una empresa basca que si tires un euro t'obra la porta per visitar el museu. A la terrassa de la rectoria hi ha una rajola amb una inscripció que diu "1929", però la casa sembla més antiga. Segurament del s.XVII com algunes de més avall que tenen la data escrita al dintell. Quan sortim amb els nens dels casal per anar a la plaça l'Albert seu davant de casa, a l'ombra, llegint el diari. Els nens s'assedeguen a la font que hi ha just davant la porta.
[edita] Dormir al centre cívic
Matí del 18 de juliol (el alsamiento).
El sol ens desperta entrant a través de les finestres sense persianes del primer pis del Centre cívic, que és on hem dormit. El primer pis el constitueix una sala única d'uns 130 m2 (aprop d'uns 8x16 mts) compartimentats només pels lavabos, que estan en una cantonada, i una barra de bar. Un espai enorme i buit amb el terra de gres brillant color crema amb taquetes, parets blanques i sostre d'aglomerat en forma de tallarines compactades.
Hem desplegat les màrfegues autoinflables i els sacs de dormir al vell mig d'aquesta sala perquè feia gràcia dormir envoltat de tota aquesta buidor, com si estiguéssim fent un vivac al mig d'un prat.
A les 8.45 som a la terrassa del bar de la Plaça de la Vila, però fins a les 9.00 no l'obren i d'altra banda el pa està congelat i trigaran mitja hora a servir entrepans si volem esmorzar. Intentem aprofitar el temps per tallar en forma quadrada les cartolines que usarem després al casal dels nens. Però el tallador no acaba de funcionar i ho deixem córrer. Arriba la Montse del casal i ens posem a parlar.
[edita] Desconnectats
A Maçanet no tenen cobertura tots els operadors de telefonia mòbil. Això no ho sabíem i ens hi trobem un cop allà. Amb Movistar ens trobem desconnectats, per sort podem trucar a la gent des de la oficina de turisme. També volíem treballar sobre el wiki i amb internet des de la oficina. Teòricament hi ha una connexió ADSL. Hi ha un router amb 4 ports ethernet i on diu "Wireless" però no hi ha antena.
La connexió no va, ni des del nostre ordinador ni des del PC amb Windows 98 de la oficina. És estrany perquè des d'aquest es pot fer un "ping" sobre google i funciona, però sobre altres dominis no. Tot el problema es resol miraculosament el dimarts a la tarda, ens ho diu la Mercè abans de marxar. Es veu que sense haver tocat res ja pot navegar. Alguna cosa passava a la part del proveedor (telefònica).
Bé, no és un drama. Ens agradaria haver pogut treballar online però tampoc ens sentim tant desamparats, deu ser la tranquilitat de l'ambient.
[edita] Dues ampolles espanta-ocells
Ja marxàvem i hem vist dues ampolles de coca-cola buides penjant d'un arbre mig sec. Parem el cotxe per fer la foto. Hi ha tres dones fent-la petar allà mateix. És l'hora de la fresca i la gent surt a passejar, dónen la volta per la part de baix del poble. Els preguntem si saben res de les ampolles. Sí, diu una d'elles, fa uns dies que hi són. Deuen ser per espantar els ocells. A algú se li deu haver acudit. Però l'arbre sembla mort. Li expliquem perquè ens interessa, que estem al Maçart i que busquem objectes que es fan servir per un ús diferent a l'original. I resulta ser l'àvia de la Maria, una de les nenes que hi havia al matí al Casal. Li ha explicat que hi havíem anat i que havíem fet uns monstres amb ombres davant de l'esglesia. Després ella ho ha anat a veure. Simpatia, somriures i rialles. Ens despedim doncs, fins una altra.
