Visibilitat vs. proposta

De GERMINADOR wiki

Davant d'un fenònem com el de la Membrana de vianants podríem afirmar que no té sentit parlar de proposta de creació conjunta, en canvi sí té sentit parlar de fenòmen de creació conjunta. Per estudiar aquest fenòmen podem plantejar-nos dues aproximacions:

• donar visibilitat al procés de creació conjunta (creació de membrana) documentant-lo
• crear nous escenaris (disseny de passos de vianants) on esperar que es reprodueixin els fenòmens de creació conjunta.

En el primer cas cerquem fenòmens de creació conjunta que ja s'estiguin produint i els donem visibilitat, per tant ens aproximem al tema amb un ànim més documental. En el segon cas establim unes circumstàncies esperant que es reprodueixi un fenòmen, fent una aproximació més positivista, més propera a la d'una prova de laboratori que intenta la reproductibilitat d'un fenòmen.

Aparentment es tracta de dues aproximacions contraposades: examinar un fenòmen de creació conjunta quan es produeix vs. intentar reproduir artificialment un fenòmen de creació conjunta. Si tornem a l'exemple de la membrana de vianants, val a dir que la segona aproximació no equival a formular una proposta de creació conjunta, atès que com hem vist la membrana de vianants no respon a cap proposta prèvia de creació de membrana. La membrana precisament es crea com a conseqüència d'una situació d'interacció social que el disseny del pas de vianants només facilita de forma indirecta. Quan dissenyem passos de vianants no estem formulant propostes de creació de membrana, només estem regulant el trànsit, la creació de membrana és una mena de subproducte. Sembla evident que si volem entendre com es construeix una membrana de vianants el primer que hem de fer és observar com es formen les membranes en els passos de vianants existents, més que no pas construir nous passos de vianants. En el context d'una gran ciutat seria absurd construir nous passos de vianants dissenyats per estudiar la formació de membrana en comptes de per facilitar el pas de vianants, perquè un pas de vianants té una finalitat clara de regulació del trànsit, no de creació, i perquè la formació de membrana es produeix precisament quan els vianants intenten transitar, no crear.

Una aproximació intermitja consistiria en modificar momentàniament alguns passos de vianants existents per observar com els canvis afecten a la creació de membrana. Em aquest cas tampoc estem generant propostes de creació conjunta, el que fem és modificar les circumstàncies durant les quals es produeix un fenòmen de creació conjunta per establir correlacions amb les possibles pertorbacions que apareguin en el fenònem observat. El problema aleshores és que estem actuant de forma indirecta alterant el trànsit i és l'alteració del trànsit la que pot pertorbar la creació de membrana o no, però no actúem sobre els factors que incideixen directament sobre la pròpia creació, atès que aquests factors són estrictament locals i en canvi la nostra capacitat d'actuació només ens permet alterar regles globals. Per actuar directament sobre els factors de creació de membrana caldria, estar dins del procés de creació quan aquest es produeixi. Un vianant o un grup de vianants conscients de que estan creant una membrana podrien alterar intencionalment, obeïnt a una intencionalitat prèvia, les regles que operen en la negociació (per exemple xocant deliberadament o cedint el pas sempre en una mateixa direcció) i això sí que permetria saber de quina manera la gent resolt la negociació. Però sobretot, podríem documentar, donar visibilitat a la negociació si visquéssim en primera persona el fenònem de la negociació, és a dir, negociant al mig del carrer sent conscients que negociem, observant de forma activa o participant.

Els vianants no creen conjuntament quan segueixen les regles que regulen el trànsit d'una ciutat, sinó quan negocien entre ells noves regles de caire local per resoldre el trànsit al trobar-se fora de l'escala o de la resolució de les regles globals. Arribats a aquest punt caldria plantejar-se si quan estudiem el fenònem de la creació conjunta a través de l'estudi formal de propostes preestablertes de creació conjunta (wikipedia, openstudio, glyphiti...) no estem en realitat estudiant la regulació del trànsit urbà en comptes de la creació de membranes de vianants, és a dir, si no ens estem equivocant d'escala d'observació.

També ens hauríem de plantejar si realment és possible plantejar propostes de creació conjunta des d'afora dels propis processos de creació conjunta, sense formar-hi part. No podem estudiar el fenòmen de la creació conjunta des de la formulació de noves regles globals sinó des de l'observació de l'emergència de regles locals. Això ens hauria de dur a reconéixer la via documental, és a dir, la de donar visibilitat i no pas la de formular noves propostes, com a única forma possible d'aproximació al fenòmen.

INCOMPLERT. PENDENT DE COMPLETAR...