Trobada Roc 12-05-06 apunts David

De GERMINADOR wiki

Aquest text està escrit a partir de les notes preses durant la conversa i del que en recordava; 
en alguns casos també he cercat informació complementaria o he desenvolupat alguna idea. 
--David 21:27 2 jun, 2006 (CEST)
Per comentaris a aquest text feu servir la pàgina de discussió

Hem quedat amb en Roc al laboratori de l'IUA (aula 234 UPF), un espai que compartim com a membres del grup EIC.

Abans de sortir de casa he rebut un missatge d'en Roc amb un fitxer adjunt. És una presentació en powerpoint. A la primera diapositiva es veu una foto on s'intueixen unes mans i unes formes arrodonides que un diria que són unes mamelles; però potser són unes formes fetes en argila. Al costat unes definicions de diccionari:

'argila

• [1284; del ll. argilla, íd., reduït normalment a argila a la zona pirinenca, segons una tendència fonètica del ll. vg. central]
• f 1 PETROG/PEDOL/CERÀM Nom comú d'una mena de roques terroses, criptocistal·lines, formades essencialment per silicats d'alumini hidratats, que tenen la propietatd'esdevenir plàstiques quan s'embeuen d'aigua o d'ésser absorbents i desgreixants en sec.
• 2 estàtua amb peus d'argila Persona o cosa la grandesa o la força de la qual té una base fràgil'

Un click i passa la següent diapositiva. En realitat la mateixa, només que el context de la foto es va desvetllant. Click a click es van mostrant les parts d'una captura de pantalla d'una pàgina web pornogràfica. Les formes rodones eren pits d'una noia que se'ls unta d'oli.

Contingut 1 Argila i el principi d'autoritat de l'artista 2 Bòbiles, el pessebre, la tova i el torn 3 traces en l'aire dens 4 constriccions, fractals, figures límit i tares 5 Babble i el Ball del fanalet 6 el bé comú 7 procés i resultat 8 menjar grec 9 referències 9.1 tova

[edita] Argila i el principi d'autoritat de l'artista

Comencem la reunió explicant una mica l'estat del projecte i després passarem a repassar algunes propostes concretes.

Hem quedat que parlaríem sobretot d'Argila (L). Vam estar d'acord que seria interessant discutir la proposta tots tres.

A en Roc li sembla interessant d'aquesta llavor la idea de reduir al mínim el principi d'autoritat que s'hi està plantejant. També li ha interessat molt la metàfor del fang.

Parla de substituir aquest principi d'autoritat implícit en moltes propostes artístiques per una matèria dúctil.

Fa referència al llibre sagrat dels asteques (en Roc va nèixer a Mèxic) on es parla de la matèria amb que estan fetes les persones. Primer es van provar diversos materials fins que la pasta de blat de moro va resultar la més adequada. Això també ho relaciona amb una idea dels pre-socràtics.

Bona part de l'entrevista la dediquem a "estirar" de la metàfora per veure què dóna de sí. Quina metàfora pot representar aquesta idea d'un sistema dúctil que pot ser modificat pels participants? Dacord, la idea d'argila.

[edita] Bòbiles, el pessebre, la tova i el torn

En Roc fa referència a les bòbiles tradicionals. Els treballadors van canviant durant generacions i es manté una producció similar. Hi ha unes pautes que es mantenen, un tipus de maó "estàndard". Les tècniques i procediments es van transmeten. Potser podem entendre la producció d'una bòbila durant anys com un treball col·lectiu que inclou generacions.

El fang també s'utilitza per fer figures de pessebre. La tradició de fer el pessebre, l'agrupar figures fetes d'argila de diverses procedència (contribució, només remotament intencionada, de diversos autors) per fer un pessebre a casa. Tot aquest procés el lliga una narració compartida i assumida tant pels qui fan les figures com pels qui fan els pessebres. La història del naixement de Jesús és el que li dóna coherència i connecta els actors implicats.

Surt a la conversa la casa de tova (en castellà seria adobe). Tenim al cap una casa feta de toves d'argila que pot ser adaptada segons les necessitats al llarg de la vida d'una família o de diverses generacions. Podríem pensar aquesta casa com una "obra en procés".

Comparant el cas de la casa de tova i la bòbila ens adonem que:

• en la casa de tova...
  • no pots intervenir (o pots intervenir poc) sobre la naturalesa de les peces (els maons, les toves pròpiament dites)
  • tot i així les peces no es couen, es poden refer, tornar a pastar
  • l'estructura de la casa s'adapta a les necessitats, circumstàncies, accidents
• a la bòbila...
  • hi ha una tradició de producció a la que t'incorpores, tens unes regles ja donades que no pots canviar (o que es difícil o poc justificat canviar).

La dinàmica de col·laboració en la construcció d'una casa és diferent de la del rajoler d'una bòbila que executa la seva feina dins un programa. Parlem de en quin cas la persona fa una aportació que es pot considerar personal. També de fins a quin punt el procés de construcció d'una casa implica col·laboració creativa, on la gent pot fer aportacions o pel contrari és un procés conduït per una estructura jeràrquica, on hi ha qui dirigeix la tasca dels altres.

Cerco informació sobre aquest besavi amb el google. En Roc no ens n'ha dit el nom. Primer busco per Parés+Terrissa, després Burgués+Terrissa. Potser podria ser un tal Marià (o Marian) Burgues, terrissaire de Sabadell. La informació és poca i sobretot procedent de PDF's, poca cosa en web. Trobo una referència a un treball sobre ell Casamartina i Parassols, J.: "Marian Burgues. Un terrisser que va fer historia" 1993.--David 23:39 28 mai, 2006 (CEST)

En Roc també ens vol parlar del seu besavi que era terrisser i l'any 1880 va publicar un Tractat de la terrissa catalana. Una de les coses que hi feia era recopilar les tipologies de les parts o elements (com una nansa, el coll, etc...) presents en els atuells de terrissa. El que està fent és una relació de formes que s'han anat definint segons unes tradicions. Amb aquesta tasca el seu besavi converteix la realitat contínua de la tasca dels terrissaires en discontínua, explicant-ne les parts per separat.

A partir d'això parlem del torn ([1]). En Roc comenta que tot i que no és un instrument de propòsit general sí que dóna un marge de llibertat molt ampli per decidir què vols fer. Marca molt clarament una simetria lateral i també hi ha alguns conceptes que hi estan associats: dins/fora, aixecar/abaixar, etc...

Potser el torn podria ser un referent a considerar. Pensar en la proposta de creació col·lectiva en xarxa Argila (L) com en una peça de terrissa que sempre està sent treballada per diferents persones, que mai s'acava ni mai es cou.

[edita] traces en l'aire dens

A partir d'aquí la discussió retorna a un enfoc més abstracte. Parlem de la creació col·lectiva i del seu sentit. Dels rols dels qui hi participen.

En Roc pensa en veu alta. Que no només siguis un visitant en l'obra d'algú altre, sinó que sigui una proposta on es resolguin coses importants per viure. I si l'aire fos dens? Que no fos transparent. Que en caminar deixèssim un pas en l'aire, un túnel excabat en ell. Tothom obriria pas o s'aprofitarien els camins ja traçats? Segurament s'aprofitarien. Però potser en un moment donat t'en cansaries i voldries obrir el teu camí, per passar a trobar-ne d'altres i tornar a seguir-los. En dormir a la nit o per segons quines activitats obriries espais arrodonits o amb alguna forma diferent, no passadissos.

En Jaume parla de les traces a la neu, quan es fa muntanya. Normalment es segueixen les traces que algú ja ha deixat. Requereix menys esforç. A vegades fa il·lusió obrir-ne de noves, caminar sobre la neu verge deixant la teva traça.

També ens referim a dreceres urbanes on deixàvem rastre de les nostres passes i ens buscàvem mútuament. Jo els parlo d'un projecte que havia vist. Se suposava que es feia un túnel entre Canadà i França. Eren dues instal·lacions de RV immersiva. Es representava un espai on en moure't obries galeries sobre un bloc sòlid. L'espai representat era comú i es tractava d'arribar a trobar a l'altre (que veuries representat per un avatar). Podies trobar galeries que ell havia fet però no sabies en quina direcció s'havia mogut.

En Jaume també parla del projecte de Brasilia. Es veu que en alguns espais (potser en els patis entre blocs de cases) van deixar que la gent caminés i deixés les seves traces en l'herba. A partir d'aquí van acabar de definir la urbanització d'aquests espais. Això em recorda el triangle que hi ha a Mataró entre el clos arqueològic i el camí ral, on hi ha la parada dels autobusos. La gent camina entre els arbres i hi ha com uns camins marcats que el travessen en vàries direccions.

[edita] constriccions, fractals, figures límit i tares

Reprenem la reflexió sobre la proposta Argila (L). Un sistema completament modificable sense que això n'impedeixi l'us col·lectiu. També parlem de l'enfoc del projecte Germinador. D'aquesta idea d'identificar llavors per generar propostes. En Roc senyala la diferència entre un enfoc etnogràfic i un enfoc propositiu respecte a la creació col·lectiva o la creació de sistemes. A nosaltres ens interessen les dues aproximacions. El treball en una o altra ens aporta comprensió complementaria.

Parlem de si és possible una proposta on les pròpies regles es modifiquin. I si és el mateix que no hi hagi regles. En Roc es refereix al grup Oulipo i a la concepció de la creació com un joc de constriccions.

Parlem de Glyphiti (L) on els participants anònims poden contribuir a modificar totalment una imatge però no el sistema que fa això possible. En Jaume hi veu dos nivells d'autoria. Veu que l'autor, l'Andy Deck, (im)posa aquí les regles del joc. En Roc està dacord, per ell a Glyphiti l'autor és molt clarament l'Andy Deck i no els participants.

També es refereix a les mosques de zexe.net de l'Antoni Abad. Diu que l'Antoni volia que la propia tecnologia fos descentralitzada. Que la comunicació entre les mosques fos P2P. Ell diu que no té tant clar que això sigui necessari per horitzontalitzar la proposta.

Pensant en reduir el principi d'autoritat se li acudeixen dues maneres:

• que la gent posi el que ja té
• acostar-se a les necessitats vitals de les persones

Tornem a quines podrien ser les constriccions que fèssin possible un sistema Argila (L). Saltem continuament de la idea d'un sistema informàtic a la seva metàfora. La constricció poden ser les propietats físiques d'aquell material. Això passa en l'argila. Imaginem una taula rodona amb un blco d'argila a sobre que tothom pot manipular. S'hauria de mantenir humida sempre. En condicions òptimes per poder ser moldejada. Si és plastelina ja no cal. Sorra de platja, vora el mar, per fer castells de sorra. No és el mateix.

Passem a les estalactites. Variacions de forma i color a partir d'unes propietats dels materials i unes lleis naturals molt bàsiques. No sé si és en Jaume o en Roc que treuen la idea de la figura límit. Mandelbrot i les fractals. La figura límit d'una muntanya. Hi ha fractals deterministes i quadràtiques.

És restrictiva la figura límit a Glyphiti? Les constriccions que tota proposta implica, marquen una figura límit?

En Roc fa referència a la "tarologia", l'estudi de les tares, camins estruncats de l'evolució. El Museu Darder de Banyoles. Idea de la contribució com a aportació de tares. Això em recorda la web degenerativa de l'Eugenio Tisselli. Una web on cada cop que hi entres l'estàs degradant. Uns caràcters canvien pels altres. En Roc coneix bé l'Eugenio.

Tenim l'ordinador a davant i busco la pàgina. I si la degeneració es fes intencionada? I si el propi sistema que ho permet pogués ser modificat? Això no seria robust. Ja hi tornem a ser.

[edita] Babble i el Ball del fanalet

http://www.iua.upf.es/~gvirtual/babble/babble.jpg http://www.iua.upf.es/~gvirtual/lghtpls/lghtpls.jpg

Parlem de Babble de Galeria Virtual. En l'experiència de realitat virtual els participants feien servir la veu com a eina per generar un vitrall. La majoria de contribucions eren "xorrades". Només alguns "verbívors" buscàven l'enigma que feia caure la torre. Però la veu era realment eina? Jo penso que no perquè no podien fer una acció intencionada. El sistema no proporciona un "entorn de treball" que et permeti experimentar amb la veu per controlar el resultat. Em repliquen que quan vas pujant vas sentint el que han dit els altres i això podria ser com un procés d'entrenament. Però no em sembla que es pugui parlar d'orientació a eina. La percepció del participant crec que no és aquesta, difícilment pot aprendre la correlació entre les veus i la forma dels vitralls. Segurament es podria fer un germinat de "Babble" que reforcés aquest control del mapatge entre veu i resultat per part dels participants.

També em semblen diferents aquestes experiències en instal·lacions (onsite) de les que es fan en xarxa, en les que et connectes quan vols, en temps escollit. No et sents tant presionat per l'entorn. Em sembla que, per exemple, en una galeria d'art on has de participar en una obra tens com una pressió per fer una contribució que estigui al nivell. I precisament fas una contribució "xorra" per això, per escapar de ser jutjat, de fer una contribució que pugui ser valorada. Aquí internet té un avantatge. Segurament el participant té menys pressió i això a vegades pot donar contribucions de més qualitat o, si més no, més pensades, amb més intenció. No sé si m'explico.

També surt a la conversa la instal·lació Lightpools (el ball del fanalet) i parlem dels condicionants de l'experiència. En Roc es refereix a la corva d'aprenentatge. La seva idea quan dissenyaven el projecte era que la corva fos llarga, com l'aprenentatge d'un instrument; que impliqués tornar-hi vàries vegades. Després va resultar que eren possible els objectius de com fer servir el fanalet i el "bitxo" associat a ell amb una corva d'aprenentatge molt curta, en pocs minuts en una mateixa sessió. Tota aquesta qüestió de la corva d'aprenentatge té a veure amb Argila (L) ja que si fem servir llenguatges de programació això podria implicar posar una barrera entre els qui tenen coneixements i els qui no. En Jaume insisteix molt en aquest escletxa de coneixement que podria implicar discriminacions.

[edita] el bé comú

Parlant de creació col·lectiva i d'una "obra" que pot ser transformada surt vàries vegades l'exemple de la wikipedia. En Roc vol posar de manifest que hi ha una idea de bé comú de la qual participen els wikipedistes i que orienta la seva tasca. Això no seria present en altres casos (segurament no hi ha un equivalent pels participants a Glyphiti). Comenta que seria interessant que el projecte Germinador impliqués fer una taxonomia de quines propostes (quines llavors, quins germinats) tenen la voluntat de crear un bé comú i quines no; això podria ser rebelador de les seves dinàmiques.

[edita] procés i resultat

També parlem de la participació en el procés de creació respecte a la percepció dels resultats o dels materials que documenten aquest procés. Quan hi ha un treball comunitari o col·lectiu l'experiència situada dins el procés és diferent que veure'n els resultats (o els residuus). Poso l'exemple dels happenings, de la Patum de Berga o d'una Missa Ortodoxa; com ho valores si no ets a dins? La percepció és diferent i no s'hauria de valorar una procés d'aquest tipus en funció de la "qualitat" dels residuus que deixa.

[edita] menjar grec

Ens hem allargat més del previst. Anem a dinar al restaurant grec que hi ha davant de l'estació de França, a la cantonada entre l'avinguda Picasso i Marquès de l'Argentera. Dinem a fora a la "terrassa", sota les boltes que miren al Parc de la Ciutadella. Seguim parlant de moltes coses que ja no recordo massa bé. Sé que vam estar discutint sobre el software lliure i sobre les llicències obertes. Sobre la diferència entre el que és el software i el que són altres continguts. En Roc és membre del consell assessor de VEGAP i vam estar parlant també del paper de les entitats gestores. De la diferència entre una entitat on s'associen autors i de d'una on tenen un pes molt important els editors. De com la relació desigual de poder entre autors i editors desequilibra la relació. I de com defensar els drets dels autors de continguts lliures si s'exigeix l'exclusivitat per ser d'aquestes entitats. De com Museus i Editorials menystenen els productors de continguts i pretenen que aquests no han de veure recompensat econòmicament el seu treball.

D'aquestes i d'altres coses vam parlar entre plats mediterranis i cadires metàl·liques.

[edita] referències [edita] tova tova: CONSTRUCCIÓ. 'Peça de construcció, semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol. Hom l'anomena també "atova" o "atovó".' Diccionari de l'Enciclopèdia. 3a edició 1993.