Trobada Jaume Nualart 19-05-06 apunts David
De GERMINADOR wiki
Aquest text està en procés d'escriure --David 23:48 2 jun, 2006 (CEST)
Hem quedat a casa d'en Jaume Nualart. Arribo en tren a plaça Catalunya i baixo per portal de l'Àngel, passo pel costat de la Catedral i després travesso Princesa. Més enllà de Sant Just truco l'interfono. El pis té dues escales, interior i exterior. Un feix de tubs del gas s'enfilen per les parets buscant fogons on fer-se flama. Pujo per l'escala exterior fins al darrer pis, el passamà de l'escala canvia al darrer tram.
Pugem al terrat. Poc després arriba l'altre Jaume, el veiem al carrer des de dalt. En Jaume Nualart diu que des d'aquí ens podem imaginar que estem a pla de terra i sota els congostos de carrers estrets hi ha els qui es mouen pel món subterrani.
Quan arriba en Jaume Ferrer ens enfilem per una escala plegable a la que li falta un graó en una part més alta del terrat. Hi ha una bona vista. Pel costat mateix passa la muralla romana i poc enllà el carrer del sotstinent nosequé on el "café just" fa poc que s'ha convertit en "english osasis". Es veu l'edifici dels sindicats (CGT, CCOO) a Via Laietana i més al fons les xemaneies del Besós. Santa Maria del Mar queda tapada. Passejant la mirada es veu la Sagrada Família, la torre del rei Martí i la Catedral, Sant Just, els terrats de ciutat vella, la Mercè i Colón. El World Trade Center i Montjuich. Aquest terrat va participar amb d'altres als vincles Alt_ter(r)ats que van organitzar les de Rotorr.
Baixem a la casa i ens instal·lem a la sala, amb l'ordinador davant sobre la taula per si cal consultar o veure coses. Per correu ja hem quedat que parlaríem d'Argila (L), de Casual (L) i de Wikipool (L). Però primer comencem explicant l'estat del projecte Germinador, encara que de seguida ens posem a parlar de casos. En Jaume Nualart ha anat seguint el wiki i s'ha llegit les llavors i germinats.
L'OMISA és creació col·lectiva? En Jaume Ferrer diu que en tot cas el que fa el robot és el resultat de 2 persones que l'estan intentant controlar. En Jaume Nualart diu que l'Omisa podria ser com un "oracle", com algú que fa de "mediador" o "observador" en el context d'un taller. La gent està discutint i llavors li pregunten, de tot això que hem parlat què? Què ens pots aportar? Això podria ser un germinat d'Omisa, incorporar-li una mena de Casual (L) com a motor i un sistema d'enregistrament a partir del qual fa la cerca.
Com es registraria el que passa a un taller perquè l'Omisa-Casual pogués fer una cerca? Caldria un sistema de reconeixement de veu? O potser algú que anés prenent notes?
Deriva a la conversa. Del reconeixedor passem al reproductor de veu sintètica. Ens explica que per fi hi ha un projecte per fer un bon sistema de síntesi de text a veu en català. Mentrestant ell fa servir Festival (veure també []), que fa una bona síntesi de veu en castellà. Ha fet un hack que parseja un text català i el passa a "blavero". El resultat quan Festival el llegeix és d'un català occidental acceptable. Ara està molt enfeinat amb Àrea i Casual, però té la idea d'un projecte de creació d'un canal de Ràdio a internet que faria servir en part síntesi de text a veu. La cosa seria partir de continguts de web semàntica, ben etiquetats en XML i sindicats per RSS. Si, per exemple, els IMC's treballèssin bé d'aquesta manera es podrien prendre les notícies fent cerques per les etiquetes i crear emissions de ràdio que només necessitarien de falques i elements de continuïtat per acabar de donar coherència. Aquesta és la idea, que també podria servir per una emissió de vídeo. Li ensenyem el flickrTV de pimpampum que crea una emissió a partir del que en temps real la gent publica a flickr. Un experiment amb alguna relació amb aquesta idea d'emisió "automàtica".
I parlem de flickr. Tenim reserves i reticències perquè és un projecte corporatiu (ara de Yahoo), amb software privatiu i que centralitza el control. Els mashups que fan servir les seves api's també el reforcen (tot i que d'això se'n podria parlar). En Jaume Nualart ens fa notar però que les fotos estan ben etiquetades i que per tant formen web semàntica, s'incorporen al gruix de continguts de la xarxa. Parlem de Wikipedia, és un model diferent? També hi ha el control per part d'una sola organització. Però és una Fundació sense afany de lucre enlloc d'una corporació. I tot el seu software és lliure.
En Jaume Nualart destaca una diferència important: de la Wikipedia t'ho pots baixar tot, tot el que hi ha a la base de dades i pujar-ho a una rèplica que tu te'n facis.Tens l'accés per fer-ho. De Flickr no.
I parlem de folksonomies. Ens parla de dos projectes que ell fa servir i que van més enllà de del.icio.us. Un d'ells és Stumble!. Seria un cas de "folksonomia estreta" perquè el primer que documenta un contingut és qui li posa les etiquetes, els altres només s'hi afegeixen. Si jo vull afegir un enllaç i algú ja ho ha fet jo ja no li poso etiquetes. Quan trobes una pàgina pots dir si t'agrada o no t'agrada ("I like it", "I don't like").
En Jaume N. pensa que en aquests sistemes el teu treball esdevé col·lectiu. Els teus bookmarks es combinen amb els dels altres. Jo ho veig com que fer bookmarks equival posar entrades a l'Open Directory Project; guardar-te links és compartir-los, baixa l'esforç necessari per fer-ho. Serien sistemes de coneixement compartit que es reforcen en un cercle virtuós.
Els dos Jaumes reflexionen al voltant de la metàfora de la colonia d'abelles. Quin és el cost energètic de compartir els teus bookmarks? El cost energètic és zero segons en Jaume N. Fer la teva feina genera al mateix temps recursos pels altres i indirectament te'n proporciona a tu al combinar-se amb els altres.
Perds o guanyes autonomia fent servir un sistema així?
|
Mentre prenc aquests apunts busco a veure si hi ha projectes "lliures" tipus del.icio.us. Trobo informació a la pròpia entrada "Del.icio.us" de la Wikipedia en castellà que cita:
|
Tornem estar amb lo de les corporacions i els models centralitzats. Passem a dependre de del.icio.us? Pot passar com amb Rhizome que un cop va ser important per la comunitat de l'art digital van restringir els accessos. O com sourceforge que s'ha convertit en un recurs del que depenen molts projectes i que tot i que podrien seguir endevant si desapareixés o canviés de política podrien tenir molts problemes per reconstruir-se. Això ha portat a la creació de savanah.
