Sopa de pedres (L)

De GERMINADOR wiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
català > castellano > English
Traducción Catalán > Castellano pendiente
Waiting for Catalan > English translation

LLAVOR SOCIO-TEC: Sopa de pedres

autor/s: conte tradicional
data de creació/presentació: temps era temps
suport/context: rondallística
paraules clau: compartir, posar en comú, contribució, confiança-desconfiança, transformació consciència, cooperació, engany
La foto que serveix d'acompanyament visual és de la llavor bio:
Germinats d'aquesta llavor: consulteu els títols amb una "(G)" de les pàgines enllaçades.


Contingut

[edita] Característiques de la proposta

S'utilitzen etiquetes per descriure esquemàticament les característiques de la proposta. Cada expressió és un enllaç a una pàgina amb una explicació genèrica de la característica i amb un llistat de propostes que la comparteixen:


amalgama , recursos comunicació (presencial,veu i comunicació no verbal,) ,


síncron (opcional) , participant identificat (dèbil,implícit) , percepció parcial (moment) , obert , no tecnològic , offline , dimensió social (mitjana) , bé comú


[edita] Presentació

Ens proposem fer un ready-made del conte de de la sopa de pedres com una proposta de creació col·lectiva en xarxa i com una llavor que es pot fer germinar per extreure'n variants. També pensem que pot ser un motiu de reflexió sobre allò col·lectiu, la cooperació i/o l'engany.

[edita] La narració

L'estructura bàsica del conte és la següent:

  • un soldat mort de fam arriba a una població on ningú li dóna res
  • els nens se li acosten i els proposa fer una sopa de pedres
  • li porten l'olla, l'aigua i les pedres
  • la va provant i va demanant ingredients que els infants fan aparèixer (en cada casa queda alguna cosa)
  • finalment fan una sopa de la qual tots els veïns i el mateix soldat en mengen

Segons com s'explica pot ser la història de com algú demostra les virtuts de la cooperació i el compartir als altres o, pel contrari, de com algú s'aprofita del que els altres tenen.

[edita] Versions

Hi ha diverses versions del conte "la sopa de pedres". Hem creat una pàgina per recollir-les: versions sopa de pedres

[edita] Interpretacions

[edita] Interpretació compartir i cooperar

La situació de partida és de desconfiança entre els veïns i d'aquests amb el foraster.

La gana i l'enginy del soldat + la curiositat dels nens fan possible el primer contacte i que la sopa es posi en marxa.

La coordinació del soldat + la creativitat i la solidaritat espontània dels nens fan possible que la sopa es faci.

Amb la sopa:

  • s'aconsegueix que tothom contribueixi sense adonar-s'en
  • s'aconsegueix fer visibles i posar en comú els recursos ocults del poble
  • s'adonen de la virtut de la cooperació
  • aconsegueixen que tothom se'n beneficii

[edita] procés i sistema

Veure esquema il·lustrat
Veure esquema il·lustrat
  • Una sola persona, sense res, amb la seva intervenció posa en marxa el procés
  • Però necessita la interacció social amb altres persones receptives (els nens)
  • Tot el que fa falta (inclosa la olla i les pedres) és aportat pels participants que s'afegeixen voluntàriament
  • El conjunt de les contribucions (la sopa) és qualitativament diferent a cadascuna de les parts (les viandes separades en cada casa)
  • La persona que ha iniciat el procés (el soldat) el coordina (demana una cosa o una altra) fins que els participants en capten la mecànica i posen en joc la seva creativitat per trobar coses i seguir contribuïnt.
  • La creativitat generada fa possible localitzar els recursos (menjar) i revaloritzar-los
  • El tipus de resultat que es busca (sopa o escudella barrejada) admet gairebé qualsevol tipus de contribució (qualsevol aliment que hi encaixi, amb poques exclusions)
  • La contribució és voluntaria, cadascú pensa què pot aportar.
  • Cadascú aporta en funció del que el coordinador (el soldat) demana i del que personalment creu que pot fer falta o pot millorar el resultat (la sopa)
  • No hi ha un sistema centralitzat, ni col·lectiu per a decidir què ha d'aportar cadascú; cadascú contribueix en funció del que subjectivament valora que pot aportar.
  • El participant que no ha aportat res (com el mateix soldat) pot beneficiar-se (menjar sopa) igual que els altres

El sistema sopa de pedres pot ser entés com una manera de posar en comú, revaloritzar i redistribuïr els recursos (escassos) d'una comunitat. Per tant pot ser interpretat com un procés de solidaritat, cooperació i justícia social.

Però és una intervenció que actua sobre la consciència individual i que cerca transformar-la per actuar en consequència. No és un sistema que controla qui té més i qui té menys, qui necessita més i qui necessita menys, per redistribuïr-ho d'una manera justa i "objectiva".

La valoració de les necessitats i de les possibilitats de contribució es fa sempre a nivell individual i subjectiu, encara que es regulen en interacció amb els altres en el procés d'elaboració de la sopa.

És aquest procés el que genera les condicions perquè es restauri la confiança malmesa i s'instal·li un ambient de solidaritat.

No hi ha discriminació per a qui no contribueix (pugui o no pugui fer-ho), no hi ha control sobre què té cadascú, no hi ha coarció' per forçar a contribuïr, no hi ha persecusió de qui pugui aprofitar-se del sistema. Qui posa en marxa el procés no ho fa des de la força sinó des de la debilitat i la misèria.

Si ho pensem des de la idea de xarxa podem interpretar que un node desconnectat (el soldat) estableix algunes connexions dèbils amb altres nodes (els nens) i a través d'ells accedeix a la xarxa de relacions-connexions d'aquests i als recursos dels que disposen, mentre el vincle s'enforteix i també els altres vincles de la xarxa.

[edita] Interpretació enganyar i aprofitar-se

El soldat és l'únic que menja sense haver contribuït.

Sense aportar res aconsegueix que li donin el que no li volien donar.

[edita] el conte portuguès del frare

S'ha editat en llibre una versió de José Viale Moutinho amb il·lustracions d'Inês de Oliveira
S'ha editat en llibre una versió de José Viale Moutinho amb il·lustracions d'Inês de Oliveira

La versió del conte portugués A Sopa de Pedra podria respondre a aquesta interpretació. Simplificant es podria interpretar que hi ha una persona que s'aprofita d'una altra, l'enreda perquè li dongui de menjar sense rebre res a canvi. Però podria no ser exactament així i també i ha altres elements que es podrien posar de relleu.

Comencem per comparar aquesta versió amb la del soldat que ensenya a compartir (que podríem identificar com la divulgada per Xesco Boix):

  • enlloc d'un soldat tenim un frare; no hi ha l'element de la força però sí el d'algú en una situació miserable que molesta.
  • enlloc d'un poble una sola casa; aquí no hi ha xarxa, és una relació a dues bandes.
  • no hi ha igualtat en la pobresa; el frare es pobre, els de la casa rics-benestants
  • no hi ha nens que actuin com a intermediaris; són els veritables poseedors del menjar els qui es mostren encuriosits i sense adonar-se'n el cedeixen
  • finalment la sopa no és compartida, se la menja sol el frare
  • tota l'estona hi ha una relació asimètrica el que passa és que del principi al final s'inverteix

La versió del conte portugués sembla la de l'intel·ligent que treu profit al tonto i alhora del pobre que li treu al ric. El frare es val d'un ardit (en la millor tradició picaresca) per atipar-se davant dels nassos de l'altre a costa seva.

Una lectura que suavitzaria aquesta interpretació seria que amb la seva actuació el frare dóna una lliçó a l'amo i la mestressa que no s'havien volgut compadir d'una persona necessitada.

Tenim doncs una història amoral (aprofiteu-vos dels tontos!), una història de justícia social (expropieu els rics!) i una història moral (compadiu-vos dels pobres!) totalment entramades.

[edita] Referències

[edita] Comentaris

Podeu fer comentaris a aquest article a la seva pàgina de discussió.
Obtingut de "http://netart.iua.upf.edu/germinador/index.php/Sopa_de_pedres_%28L%29"