Sopa de pedres; versió dvd oct 2005
De GERMINADOR wiki
Diu que això era una vegada un soldat que fugia de la guerra. Dins les trinxeres havia passat molta por, havia vist morir els companys i havia matat els enemics sense saber massa el perquè. Amb l'exèrcit havia travessat els pobles i els camps, havia requisat menjar, flassades i camions.
Fart de tot això va deixar el fusell i va fugir pels boscos, procurant no ser vist, convençut que si el trobaven seria jutjat en un Consell de Guerra i afusellat.
Després de dies de caminar sense trobar cap aliment es va acostar a un poble mig destrossat per les bombes buscant algú que li dongués alguna cosa per calmar la fam.
Va anar d'una casa a l'altra demanant un mos per a un soldat que passa gana. Però ningú li va obrir la porta. No tenim res, aquí també passem gana o fora d'aquí si no vols rebre!, li deien.
Extenuat es va asseure a la plaça i va beure aigua de la font. Al cap d'una estona es van acostar alguns nens del poble. Primer se'l miraven temerosos de lluny, des de darrera una tanca o d'un arbre. Però la curiositat va poder més que la por i es van anar acostant.
Finalment una nena va preguntar:
- Qui ets? Què fas? Per què vas tant brut?
I el soldat va respondre:
- Estava pensant... - va fer una pausa - ... que em vindria ben de gust una sopa de pedres...
- Una sopa de pedreeeees ...?!! - van cridar una colla de nens i nenes estranyats - Però si les pedres no es mengen! Quin disbarat!
- No n'heu provat mai? Jo sí i és una sopa molt bona, de les millors que he tastat. I, mal m'està dir-ho, sóc una de les persones que la sap fer més bé.
- De veritat es pot fer una sopa amb pedres? - va preguntar encuriosit el fill del picapedrer.
- Voleu que us en faci una? - el soldat portava l'aigua al seu molí; els nens (que ja eren una bona colla fent rotllana al voltant seu) van assentir - doncs necessitaré una olla ben gran - va obrir els braços indicant-ne la mida.
- A casa n'hi ha una, de quan feien matança del porc, la vaig a buscar...!
El nen va còrrer cap a casa seva i uns quans van anar a ajudar-lo. De seguida tornàven amb una gran perola de ferro. La van omplir d'aigua i van buscar llenya per fer un foc (no era difícil trobar-ne, tot estava esbotzat).
- M'heu de portar unes quantes pedres rodones de riu, que siguin ben fines.
Van baixar a la riera i van tornar carregats de pedres, el soldat les mirava bé per tots cantons i triava les que considerava bones per fer una sopa. Aquestes les rentàven i les tiraven a l'olla.
- Aquesta no que donaria mal gust, no és prou fina. Aquesta no és prou rodona. Aquesta sí, fixeu-vos que arrodonida, farà un bon brou!
Va deixar que l'aigua arrenqués el bull i va demanar un cullerot que de seguida va sortir d'alguna casa. Va agafar una mica d'aigua, la va bufar i després la va tastar. Va paladejar, va fer petar la llengua i va dir: "mmmh... està força bona, però li falta una mica de sal"
- Això rai! - una nena pelroja va sortir rabent cap a casa i va tornar amb un saler; el soldat va agafar un grapat de sal, el va tirar a l'olla i va remenar.
Va tornar a tastar l'aigua.
- Això ja té més bon gust, però amb una pastanaga o un nap acabaríem de fer el fet.
Uns quants nens van anar a casa seva i van tornar amb naps, moltes xirimoies i alguna pastanaga.
- Tria la meva!
- No la meva és més bona!
- Sabeu què - va dir el soldat - fiquem-ho tot que no hi farà cap mal.
- Jo he trobat mitja col - va dir el fill del picapedrer.
- Tirem-li, també combina bé amb les pedres - va seguir remenant i tastant de tant en tant - Em sembla... em sembla que li faltaria un fons de carn... una mica de pollastre o ...
- Un os de pernil! De pernil no en tenim però a casa meva hi ha un tros d'os repelat! El porto?
- Sí porta'l, hi anirà bé.
- A casa meva tenim confit de pardals, si n'agafo un parell no passarà res
I així els nens i nenes pensàven què hi havia a casa seva i què podíen portar sense que es notés massa. I el soldat anava dient que sí a tot. Uns nens havien anat a repassar els camps debastats i van tornar amb uns quants manats de cebes mal girbades i algun tros de patata grillada.
- Que ho podrem ficar?
- A veure... sí estan força bé, just el que faltava per arrodonir una sopa de pedres! Renteu-ho ben bé i tireu-ho a l'olla.
I així amb el magí dels petits treballant a cent per veure què podien posar a l'olla el brou es va anar fent més i més gustós i la olor es va anar escampant pel poble. Els grans, que ja havien advertit les corregudes i l'anar i venir dels infants, van començar a obrir finestres i portes; mica en mica van anar baixant a la plaça.
Se'ls feia la boca aigua, feia temps que cap d'ells no havia provat una sopa com aquella, amb tanta vianda. El soldat remanava i remanava, com absort en la feina, com si no veiés que tot el poble s'estava congregant al voltant de l'olla. Va agafar el cullerot, va tastar la sopa i va dir:
- Boníssima, aquesta sopa de pedres ja està apunt!!
Es va fer el silenci. Els nens miraven els pares aturats al seu voltant. Al final la nena pel roja es va aixecar i va arrencar a còrrer cridant "vaig a buscar un plat i una cullera!".
- Apa! Què feu aquí parats! - va exclamar el soldat - correu tots a buscar plats i culleres!.
I tota la gent d'aquell poble debastat per la guerra va anar a buscar plats, vols, tasses i es van reunir a la plaça per compartir aquella sopa de pedres. El soldat que no havien volgut acollir havia aconseguit que cadascú posés alguna cosa per fer un dinar col·lectiu.
--David 23:29 3 oct, 2005 (CEST)
|
Nota: |
