Sopa de pedres; dues versions encadenades
De GERMINADOR wiki
A continuació us explicarem dos contes alhora. O més ben dit, us anirem explicant dues versions d'un mateix conte que comparteixen el mateix títol, la sopa de pedres.
Contingut |
[edita] n1
Això va passar en un país en guerra. Els camps estaven debastats, les carreteres i els ponts rebentats, hi havia molt poc menjar.
[edita] n2
Un soldat, s'aparta de la batalla. Potser fuig, fart de patiment. O potser s'ha desorientat i ha perdut el seu batalló.
[edita] n3
Després de molt voltar, brut i mort de gana arriba a un poble. Va trucant cas a per casa demanant alguna cosa per menjar però ningú li dóna. La gent diu que no té res.
- I aquí el conte comença a ser diferent. En l'altra versió... després de molt voltar, brut i mort de gana arriba a un mas. Demana menjar i refugi però els del mas el fan fora, no volen que un desconegut vingui a pidolar.
[edita] n4
Tornem al primer fil de la història: el soldat s'asseu a la plaça, els nens i nenes s'hi acosten encuriosits. Ell els proposa de fer una sopa de pedres, els demana una olla i llenya per fer foc. Els nens sorpresos corren a buscar-ho.
- El soldat que havia arribat a un mas demana si com a mínim li poden deixar una olla per fer una sopa amb les pedres que porta. Això pica la curiositat dels pagesos que li deixen els atuells.
[edita] n5
En totes dues històries el soldat omple l'olla d'aigua, la posa al foc i hi posa les pedres a bullir.
[edita] n6
Va provant la "sopa" i diu que està prou bé però que ho estaria millor amb una mica de salt. De seguida li porten. També diu que hi anirien bé verdures, algunes peces de carn,... moltes de les coses que diu acaben arribant a l'olla. En el primer fil de la història són els nens que corren cap a les cases i regiren a veure si troben el que demana el soldat. Si troben alguna altra cosa que podria anar bé també la porten.
- En el segon fil del conte són l'amo i la mestressa els qui morts de curiositat per com aquest home es menjarà la pedra li van portant el que demana sense ni adonar-se'n.
[edita] n7
Al cap d'una estona la sopa ja està feta. La gent del poble ha sortit de les cases seguint-ne l'olor. El soldat demana als nens que convidin els grans i tots comparteixen la sopa. S'adonen que les pedres eren només una excusa per fer una sopa entre tot el que cadascú podia aportar.
- En l'altre fil un cop feta el soldat es menja la sopa mentre els pagesos no li treuen l'ull de sobre. Quan acaba de menjar escura les pedres. "No te les menges?" li pregunten. "No, em serviran per si torno a trobar una gent tant gasiva com vosaltres". I s'adonen que s'han deixat prendre el pèl.
