Llicències
De GERMINADOR wiki
Una de les característiques del projecte GERMINADOR és que es presta atenció a la regulació dels drets de reproducció, distribució i/o modificació implícita o explícita en les propostes recollides i generades.
En aquest article recollim un llistat de les llicències més comuns que deriven dels drets d'autor. El propòsit és que puguin ser referenciades des de qualsevol lloc del "GERMINADOR wiki" i també des d'altres wikis (veure Projecte Wiki Llicències)
|
Col·labora a millorar-lo
|
Contingut |
[edita] Drets d'autor
Els Drets d'autor són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals. Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclussiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
- Reproduir o distribuïr l'obra o còpies d'aquesta
- Mostrar, presentar o interpretar l'obra públicament
- Preparar obres derivades basades en l'obra.
La protecció dels drets d'autor es dóna a partir que l'obra està creada d'una manera fixada en una forma d'expressió tangible. Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.
Els autors d'una obra col·lectiva son copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra a no ser que hi hagi un acord que indiqui el contrari.
Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en la seva totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.
Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.
[edita] Drets morals
Els anomenats "drets morals" formen part dels drets d'autor i es refereixen al dret de reclamar l'autoria de l'obra i el dret a oposar-se a qualsevol mutilació, deformació o altra modificació de la mateixa, o bé, d'altres accions que danyen l'obra i podríen ser perjudicials per l'honor o el prestigi de l'autor. En el marc jurídic espanyol els drets morals són irrenunciables.
[edita] Convenis internacionals
La majoria de països estan acollits al Conveni de Berna creat el 1886 i actualitzat l'any 1979 que otorga protecció en els estats firmants a l'obra originada en un d'ells. El conveni també estableix una sèrie de proteccions mínimes que es concedeixen a l'autor i inclou els drets morals (que l'autor conserva inclús cedint els patrimonials).
L'any 2002 la majoria d'estats van signar el Tractat de la OMPI (Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual) sobre Drets d'Autor que tracta la qüestió de la digitalització i internet obligant als països a disposar de la protecció legal necessaria per garantir la protecció dels drets.
[edita] Copyright
La noció de Copyright està originariament vinculada al dret anglosaxó (la de dret d'autor al dret francés) i es refereix als drets patrimonials de l'obra que no inclouen els drets morals. Són doncs tots aquells drets que l'autor pot cedir a terceres parts, principalment els drets de reproducció, distribució, difusió pública i la creació d'obres derivades.
Del seu àmbit originari vinculat al material imprés el copyright s'ha anat extenent a altres àmbits. Les successives lleis també han anat ampliant el període de protecció després de la mort de l'autor i les limitacions en les obres derivades. D'altra banda els principals gestors i beneficiaris dels drets patrimonials de l'obra no han estat els seus autors sinó les corporacions vinculades a la "indústria cultural".
L'extenció de l'àmbit d'aplicació del copyright ha portat en alguns casos, com en el software, a facilitar la creació de monopolis o oligopolis, així com a posar traves en la innovació tecnològica i a la lliure circulació del coneixement.
[edita] Copyright, tots els drets reservats
L'us de l'expressió copyright o del símbol © s'utilitza convencionalment per indicar que tots els drets sobre una obra estan reservats. Així, a part dels drets morals que conserva el seu autor, el propietari del copyright (que pot no ser l'autor de l'obra) conserva els drets patrimonials que inclouen la reproducció, difusió pública i la creació d'obres derivades.
Per tal de referenciar continguts que estiguin sota aquestes condicions en el wiki es fa servir la plantilla c escrivint {{c}}
[edita] No definida = tots els drets reservats
En la majoria de contextos jurídics vinculats al Conveni de Berna el fet de no explicitar les condicions de cessió de drets equival a una declaració de que tots estan reservats.
Per tal de referenciar continguts que estiguin en aquesta situació en el wiki es fa servir la plantilla drets no-def escrivint {{drets no-def}}
[edita] Copyleft, cessió de drets als usuaris
El terme "copyleft" es refereix a una regulació sobre una obra que es proposa garantir els drets (o la llibertat) de qualsevol persona com a "usuaria" per reproduïr-la, distribuïr-la o crear-ne obres derivades.
El copyleft parteix de la legislació dels drets d'autor però en fa un us creatiu. Donat que l'autor és el propietari dels drets patrimonials sobre la obra, es tracta que els cedeixi, no a un editor, sinó a qualsevol usuari.
Aquesta fòrmula facilita que alguns usuaris puguin crear obres derivades esdevenint-ne parcialment autors; quan això passa vàries vegades ens trobem en una situació d'autoria compartida sobre una obra. El copyleft, tal com el defineix la FSF, també implica que qualsevol obra derivada es mantingui sota les mateixes condicions, això el diferencia, entre altres, del domini públic on l'autor de l'obra derivada pot fixar lliurement les condicions.
Per tal de referenciar continguts que estiguin sota aquestes condicions en el wiki es fa servir la plantilla copyleft escrivint {{copyleft}}
|
Llavor copyleft |
[edita] Domini públic
Per domini públic s'entén el conjunt de béns i drets de titularitat pública i que no són propietat privada. Exemples de domini públic són l'espai radioelèctric, les aigües terrestres i les aigües continentals.
Alguns ordenaments jurídics consideren que el domini públic està format per aquells béns el titular dels quals és una comunitat. Així, les comunitats de regants, de pastures, de boscos són exemples de domini públic.
Les obres protegides per el dret d'autor passen al domini públic passats 50 anys des de la mort del seu autor, en concordança amb el Conveni de Berna, encara que aquest conveni reconeix el dret als països signataris a ampliar el termini de la protecció. A Espanya, el dret sobre la propietat intel·lectual s'exerceix fins a 70 anys anys després de la defunció de l'autor, llevat del cas d'obres anteriors a 1987, que és de 80 anys. En alguns països, l'autor pot cedir al domini públic una obra.
La transformació d'una obra sota domini públic (la seva traducció, adaptació, o modificació) de tal manera que esdevingui una obra diferent, dóna els drets de propietat intel·lectual al autor de la transformació.
Per tal de referenciar continguts que estiguin sota domini públic en el wiki es fa servir la plantilla dp escrivint {{dp}}
[edita] El software, obra funcional
Es pot considerar una obra "funcional" aquella creació que ha de "funcionar" o que està destinada a tenir un "us pràctic". Hi ha qui defensa la distinció entre obres de caràcter funcional de les obres de caràcter artístic, encara que en alguns casos la frontera entre elles pot ser difusa. Segons la FSF en les obres funcionals l'usuari hauria de tenir el dret de modificar-les si no funcionen correctament o no funcionen com ell vol. Es consideren obres funcionals les eines i aparells, així com els programes informàtics. Més problemàtica és l'estensió del concepte a les obres escrites orientades a un "us pràctic" com les enciclopèdies, diccionaris, manuals o llibres de text.
El software és un tipus d'obra funcional que es caracteritza per estar formada per molts "components", que normalment és el resultat de les aportacions de moltes persones i que utilitza el coneixement i experiència acumulada d'obres similars anteriors.
[edita] Software de domini públic
El software de domini públic és aquell pel qual no és necessari sol·licitar cap llicència i els drets d'explotació del qual són per a tota la humanitat, perquè pertany a tots per igual. Qualsevol persona pot fer-ne us, sempre amb finalitats legals i consignant la seva autoria original. Seria el cas d'aquell software on l'autor ha explícitat la cesió al domini públic o on els drets d'autor han expirat passat el període legal. Si un autor condiciona el seu ús sota una llicència ja no és domini públic.
[edita] Software open-source
El software open-source o de font oberta és aquell que es distribueix conjuntament amb el codi font del programa (llenguatge de programació amb el que ha estat escrit, per contrast amb el llenguatge màquina o binaris amb el que ha estat compilat per funcionar) o que en facilita l'accés. L'accés al codi-font no garantitza el dret de modificació, això dependrà dels termes de la llicència que l'acompanya.
[edita] Software lliure
El software lliure és el programari que, una vegada obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement i que per garantir aquestes "llibertats" facilita l'accés al codi-font del programa. El software lliure sol estar disponible gratuïtament a Internet, o a preu del cost de la distribució a través d'altres mitjans; no obstant això no és obligatori que sigui així i, encara que conservi el seu caràcter de lliure, pot ser venut comercialment.
[edita] Software copyleft
El software copyleft és el software lliure que posa com a condició que qualsevol obra derivada del mateix es mantingui sota les mateixes condicons que pemeten l'us, la còpia, l'estudi, la modificació i la redistribució, així com l'accés al codi font.
[edita] Software propietari
El software propietari (també anomenat software privatiu, software de propietat o simplement software no lliure) es refereix a qualsevol programa informàtic en el qual els usuaris tenen limitades les possibilitats d'usar-lo, modificar-lo o redistribuir-lo (amb o sense modificacions), o el codi font del qual no està disponible o l'accés a aquest es troba restringit .
En el software propietari una persona física o jurídica (companyia, corporació, fundació, etc.) que posseeix els drets d'autor sobre un programari nega o no otorga els drets d'usar el programa amb qualsevol propòsit; d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les pròpies necessitats (on l'accés al codi font és una condició prèvia); de distribuir còpies; o de millorar el programa i fer públiques les millores.
Per a la FSF aquest concepte s'aplica a qualsevol programari que no és lliure o que només ho és parcialment, sigui perquè el seu ús, redistribució o modificació està prohibida, o requereix permís exprés del titular del programari; encara que dongui accés al codi font.
[edita] Llicències de Contingut Obert
|
Guia ràpida |
L'extenció creixent de l'aplicació del copyright ha portat a la majoria de legislacions a considerar la reproducció, modificació i, en alguns casos, l'us d'una obra sense permís del propietari dels drets com una infracció. Per fer us d'aquests drets és necessari tenir una llicència del propietari que permeti fer-ho i l'absència d'informació al respecte és considerada com una reserva total dels drets.
En aquest context legal el moviment pels continguts oberts ha elaborat diversos tipus de llicències per garantir la cessió de drets als usuaris. Diverses persones, grups, organitzacions i projectes han definit llicències diferents conforme a la seva manera de veure la qüestió.
A continuació presentem algunes d'aquestes llicències que ens semblen significatives.
[edita] Projecte GNU
En bona part la difusió del concepte de "copyleft" es deu a l'adopció per part dels programadors i/o usuaris del moviment del software lliure.
Els software lliure utilitza principalment la llicència GPL (o variants d'aquesta) definida per la Free Software Foundation en el context del projecte GNU (GNU is Not Unix). Per a la documentació la FSF ha definit la llicència GFDL, adoptada per altres projectes com ara Wikipedia.
[edita] GPL General Public Licence
[edita] GPL v.2.0 (1991)
La Llicència Pública General (GPL, de l'anglès General Public License) és una llicència per al software.
La GPL vol garantir als receptors d'un programa informàtic els següents drets (o "llibertats"):
- la llibertat de fer funcionar el programa, per a qualsevol propòsit.
- la llibertat d'estudiar com funciona el programa i de modificar-lo (pel qual cal poder accedir al codi font)
- la llibertat de redistribuir còpies.
- la llibertat de millorar el programa i de posar les millores públicament accessibles
Una característica important d'aquesta llicència és que obliga a distribuïr el codi font amb el programa i que garanteix els drets de l'usuari final. Això la diferencia del software propietari.
Una altra característica és que obliga a que qualsevol distribució de còpies o obres derivades es faci sota la mateixa llicència. Això la diferencia d'algunes altres llicències open-source com les BSD.
- Text complet de la llicència (en anglés, única versió oficial): http://www.gnu.org/licenses/gpl.html
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla GPL2 escrivint {{GPL2}}
[edita] GPL v.3 (2006)
La Llicència Pública General està sent revisada per la FSF en un procés obert amb la participació de diverses persones i entitats.
- Text que s'està discutint (Draft 1): http://gplv3.fsf.org/draft
- Web d'informació i participació al procés: http://gplv3.fsf.org/
- Objectius a assolir: http://gplv3.fsf.org/process-definition#SECTION00300000000000000000
[edita] LGPL Lesser General Public Licence
La LGPL (versió 2.1 1999) és una llicència per a software semblant a la GPL però que permet que programes amb altres llicències o programes propietaris (amb tots els drets reservats) usin el software llicenciat enllaçant-lo com a "llibreria". Una "llibreria" és un subprograma utilitzat en el desenvolupament o execució del software. La llicència diferencia entre utilitzar el programa com a "shared library" (el programa la utilitza enllaçant-la com un element diferenciat) o com a "static linked library" (en la compilació del programa la llibreria queda integrada en aquest). En el segon cas la llicència requereix que el programa resultant es suministri amb el codi font (això exclou la major part del software propietari).
És una llicència compatible amb GPL ja que permet a un desenvolupador llicenciar la modificació d'un programa fet amb LGPL sota GPL.
Projectes de desenvolupament de software com OpenOffice.org o Mozilla utilitzen aquesta llicència.
- Text complet de la llicència: http://www.gnu.org/licenses/lgpl.html
- Article: STALLMAN, Richard 1999 "Why you shouldn't use the Library GPL for your next library"
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla LGPL escrivint {{LGPL}}
[edita] GFDL GNU Free Documentation License
La llicència de documentació lliure GNU (GNU Free Documentation License, GFDL) és una llicència copyleft per a contingut lliure que va ser dissenyada per a documentació de software però s'ha estés a altres continguts. Un dels projectes que utilitza aquesta llicència és Wikipedia.
La llicència permet copiar i, en principi, modificar el contingut de l'obra, estipulant que qualsevol còpia del material o obra derivada d'aquest, ha de dur la mateixa llicència que l'original.
S'estableix una diferenciació entre el document i les seves seccions secundaries ("títol", "historial", "reconeixements", "dedicatories", "agraïments", "aprovacions"). També distingeix entre seccions variants i invariants (segons si poden o no poden ser modificades).
Es distingeixen 4 tipus de còpies:
- Còpia transparent (Transparent copy): versions del document fàcilment modificables per mitjans informàtics, disponibles al públic.
- Combinació (Combination): document que es crea al combinar diversos documents sota la GFDL. En ell, es fusionen totes les seccions d'historial, reconeixements i dedicatòries originals, i s'esborren les aprovacions.
- Col·lecció (collection): conjunt de documents sota la GFDL que es distribuïxen de forma conjunta.
- Agregat (aggregate): conjunt de documents sota diferents llicències.
Si no s'indica el contrari els continguts publicats al GERMINADOR wiki estan regulats per la llicència GFDL.
Si us cal referenciar la llicència en algun article es pot es fa servir la plantilla GFDL escrivint {{GFDL}}
[edita] Creative Commons
Creades per la corporació americana sense afany de lucre homònima Creative Commons. Es basen en els drets d'autor i en la cessió d'alguns d'aquests drets a terceres persones. Els drets a cedir es defineixen de la següent manera:
'
- Reconeixement (Attribution): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament sempre que se'n reconegui l'autoria.
- No Comercial (Non commercial): El material original i els treballs derivats poden ser reproduïts, distribuïts o comunicats públicament mentre el seu és no sigui comercial.
- Sense Obres Derivades (No Derivate Works): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament però no es pot utilitzar per generar una obra derivada.
- Compartir Igual (Share alike): El material creat per un artista pot ser utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a la mateixa llicència que el material original
' Font: http://cat.creativecommons.org/llicencia/ (2.5)
De la combinació d'aquestes possibilitats de cessió de drets se'n deriven 6 llicències
[edita] cc 2.5 by
'Reconeixement (by): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.' Font: http://cat.creativecommons.org/llicencia/ (by 2.5)
- Resum llicència: http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/deed.ca
- Text complet de la llicència (en català, adaptació marc jurídic espanyol): http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla CC by escrivint {{CC by | numversio}} on "numVersio" s'ha de substituïr pel número de la versió. Per exemple: {{CC by | 2.5}}
[edita] cc 2.5 by-nc
'Reconeixement - NoComercial (by-nc):Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.'Font: http://cat.creativecommons.org/llicencia/ (by-nc 2.5)
- Resum llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca
- Text complet de la llicència (en català, adaptació marc jurídic espanyol): http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla CC by-nc escrivint {{CC by-nc | numversio}} on "numVersio" s'ha de substituïr pel número de la versió. Per exemple: {{CC by-nc | 2.5}}
[edita] cc 2.5 by-nc-sa
'Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa):No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.'Font: http://cat.creativecommons.org/llicencia/ (by-nc-sa 2.5)
- Resum llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca
- Text complet de la llicència (en català, adaptació marc jurídic espanyol): http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla CC by-nc-sa escrivint {{CC by-nc-sa | numversio}} on "numVersio" s'ha de substituïr pel número de la versió. Per exemple: {{CC by-nc-sa | 2.5}}
[edita] cc 2.5 by-nc-nd
'Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd):No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.'Font: http://cat.creativecommons.org/llicencia/ (by-nc-nd 2.5)
- Resum llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca
- Text complet de la llicència (en català, adaptació marc jurídic espanyol): http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla CC by-nc-nd escrivint {{CC by-nc-nd | numversio}} on "numVersio" s'ha de substituïr pel número de la versió. Per exemple: {{CC by-nc-nd | 2.5}}
[edita] cc 2.5 by-sa
'Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.'Font: http://cat.creativecommons.org/llicencia/ (by-sa 2.5)
- Resum llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es/deed.ca
- Text complet de la llicència (en català, adaptació marc jurídic espanyol): http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es/legalcode.ca
Aquesta és una llicència copyleft en els termes en que el defineix la FSF.
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla CC by-sa escrivint {{CC by-sa | numversio}} on "numVersio" s'ha de substituïr pel número de la versió. Per exemple: {{CC by-sa | 2.5}}
[edita] cc 2.5 by-nd
'Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.'Font: http://cat.creativecommons.org/llicencia/ (by-nd 2.5)
- Resum llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/2.5/es/deed.ca
- Text complet de la llicència (en català, adaptació marc jurídic espanyol): http://creativecommons.org/licenses/by-nd/2.5/es/legalcode.ca
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla CC by-nd escrivint {{CC by-nd | numversio}} on "numVersio" s'ha de substituïr pel número de la versió. Per exemple: {{CC by-nd | 2.5}}
[edita] Altres llicències
[edita] BSD
Pendent de redactar
[edita] AI Licencia Aire Incondicional
La Llicència Aire Incondicional (versió 1.01 2004) va ser creada per Abel Garriga amb Platoniq. La intenció és la de definir una llicència copyleft adaptada a l'àmbit jurídic europeu-continental i específicament al marc espanyol.
L'aplicació de la llicència a una obra implica la cessió (a qualsevol persona) dels drets d'explotació entesos com:
'
- a. Reproduir l'obra, entenent-se per tal la fixació de l'obra de manera que es permeti la seva comunicació -percepció per tercers-, i l'obtenció de còpies de tota o part d'ella.
- b. Distribuir l'obra, entenent-se per tal posar a la disposició del públic de l'original o còpies de l'obra.
- c. Comunicar-la públicament, entenent-se per tal l'acte pel qual una pluralitat de persones pugui tenir accés a l'obra sense prèvia distribució d'exemplars a cadascuna d'elles.
- d. Transformar l'obra, entenent-se per tal la modificació de la mateixa en la seva forma de la qual es derivi una obra diferent, tals com la seva traducció, adaptació i qualsevol altra activitat compresa en la definició anterior.'
Aquests drets estan subjectes a 4 condicions:
- a. Que es reconegui i es citi l'autor
- b. Que qualsevol reproducció, distribució, comunicació pública o transformació de la obra s'ha de fer sota les mateixes condicions de regulació
- c. Que no se'n faci un us comercial ni publicitari
- d. En cas d'incorporar-se a una obra col·lectiva aquesta haurà d'estar regida per les mateixes condicions d'explotació
Els termes de la llicència són similars a la Creative Commons Atribució/No-comercial/Compartir-igual.
- Text complet de la llicència i preàmbul: http://www.platoniq.net/aireincodicional_licencia.html
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla AI escrivint {{AI}}
[edita] LAL Licence Art Libre
La Llicència Art Lliure (versió 1.2 2002) va ser creada per copyleft_attitude amb la intenció de permetre als usuaris 'd'utilitzar amb creativitat l'obra artística'.
La llicència distingeix l'iniciador o autor original (que és qui inicia l'obra i en fixa les condicions d'explotació) dels contribuïdors o autors que exerceixen el dret de reproducció, difusió i modificació que els atorga la llicència.
En consequència també es distingeix la obra original de les obres consecutives o contribucions a la "obra en formació".
D'altra banda distingeix entre original ( 'que el seu autor oferix com referència per a qualsevol actualització, interpretació, còpia o reproducció posteriors') i còpia de l'original.
La llicència otorga el dret a la lliure difusió i modificació sense necessitat d'autorització expressa de les còpies de l'obra original o consecutiva sota les següents condicions:
- que es faci sota els mateixos termes d'aquesta llicència
- que se citi l'autor original
- que es referencii on aconseguir l'obra original o consecutiva
Pel que fa als "originals" la llicència estableix que:
- per difondre'l en els mateixos termes que les còpies cal una autorització expressa de l'autor
- per modificar-lo en els mateixos termes que les còpies cal una autorització expressa de l'autor
D'altra banda ni l'original ni les obres consecutives poden ser incorporats a una altra obra que no estigui regulada pels mateixos termes d'aquesta llicència.
- Licence Art Libre 1.2 (original, en francés): http://artlibre.org/licence/lal/
- Licencia Arte Libre 1.2 (en castellà): http://artlibre.org/licence/lal/es/
- Free Art Licence 1.2 (en anglés): http://artlibre.org/licence/lal/en/
Aquesta és una llicència copyleft en els termes en que el defineix la FSF.
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki es fa servir la plantilla LAL escrivint {{LAL}}
[edita] Autonomedia/CAE anticopyright
En les seves publicacions Autonomedia i la Critical Art Ensamble (CAE) utilitzen una fòrmula que anomenen anti-copyright:
'Sentiu-vos lliures de piratejar o citar aquest llibre. Tanmateix l'autor i l'editor us agrairan que els ho comuniqueu'
Per tal de referenciar aquesta llicència dins el wiki cal escriure {{AM ac}}
Nota de treball: plantilla ¢ AM/CAE anticopyright pendent de definir.
[edita] Referències
[edita] Sobre llicències
A continuació llistem fonts d'informació sobre llicències derivades dels drets d'autor:
- LIANG, Lawrance "A Guide To Open Content Licences"
- Llistat de llicències a gnu.or (en anglès (actualitzat), català (no actualitzat), japonès, rus, etc...)
- Configurable copyright options: llistat de modalitats de llicències i condicions de copyright a escollir pels autors que participen (articipants) als projectes de SITO.
- XALABARDER, Raquel (2006). Les llicències Creative Commons: una alternativa al copyright? (PDF). UOC Papers. Núm. 2. UOC. ISSN 1885-1541
- VÄLIMÄKI; Mikko (2005) L'expansió de les llicències de codi obert culturalliure.cat
- PEREZ LOZANO, Lluís Domini Públic, per què? I Creative Commons, per què no? (bloc personal. Post: dimarts, agost 15, 2006 at 6:28 PM)
[edita] Lleis i convenis
- Tratado de la OMPI sobre Derecho de Autor 2002 (text complet en castellà)
- Conveni de Berna:
- Convenio de Berna para la Protección de las Obras Literarias y Artísticas 1886-1979 (text complet en castellà a wipo.int)
- Convenio de Berna para la Protección de las Obras Literarias y Artísticas 1886-1979 (text complet en castellà a bibliotecasvirtuales.com)
- Ley de Propiedad Intelectual RDL 1/1996 (text complet en castellà de la LPI espanyola a norm@civil Universitat de Girona)
[edita] Antecedents a les llicències copyleft
Hi ha diverses experiències que són antecedents de l'actual debat obert pel copyleft i el software lliure. Diverses persones o col·lectius han utilitzat fòrmules per cedir els drets d'autor o subvertir el copyright.
- La revista lletrista Potlacht (nom que prenen d'una pràctica dels nadius d'Alaska) referia: 'Tots els textos publicats a Potlacht poden ser reproduït, adaptats o citats sense necessitat de citar-ne la font' Font: John Held, Jr. De DADA a DIY(es), Dada to DiY(en)
- L'any 1870 el poeta romàntic Isidore Ducasse, Compte de Lautréamont, escribia al seu llibre Poésies: 'El palgi és necessari. El progrés l'implica. Pren la frase d'un autor, utilitza les seves expressions, elimina una idea falsa, la reamplaça per una correcta'. Font: LIANG
[edita] Espais de debat
- Llista "Copyleft-arte
listas.sindominio.net" [1] 'Como consecuencia de los debates habidos durante las jornadas Copyleft, www.koypleft.net, que tuvieron lugar en Arteleku, www.arteleku.net, junio de 2005, ponemos en marcha la lista de discusión sobre artes visuales y copyleft. El objetivo será debatir el estado de la cuestión en las Artes Visuales en torno al fenómeno del Copyleft.'
[edita] Preguntes
Hem creat una pàgina de preguntes que se'ns poden plantejar al voltant de les llicències de software i de continguts, especialment en casos pràctics i en referència a situacions de co-autoria o creació col·lectiva:
> Preguntes sobre llicències i autoria
[edita] Nota sobre aquest article
|
