De GERMINADOR wiki

La proposta teòrica Argila (L) planteja el repte d'un entorn tecnològic multiusuari que els propis usuaris canvien durant la seva utilització fins al punt que pugui ser completament modificat (en funcionalitat, en finalitat...) sense perdre la capacitat de seguir sent multiusuari. Realment és possible concebre un sistema així?

Pot resultar útil comparar la proposta amb el bloc d'argila exposat a moltes mans al Germinador@lloc que vam muntar al festival Maçart. Durant tres dies vam deixar que la gent alterés un bloc d'argila sense més limitació que la prohibició de dividir el bloc i emportar-se fragments, de manera que totes les intervencions quedaven reflectides en un mateix bloc que s'anava transformant constantment.

Analitzem "l'Argila d'argila" (formulada com a proposta en el projecte germinador com "Argila entre mans (G)"):

Contingut 1 Principis de "l'Argila d'argila": 2 Què fan els usuaris en una "Argila d'argila"?: 3 Els dos components fonamentals: 4 Plasticitat com a capacitat de reprogramació:

[edita] Principis de "l'Argila d'argila":

• A: es basa en una propietat física del material (no social): si disposa de l'aigua suficient manté la plasticitat.
• B: es basa en una regla social: els usuaris no haurien d'emportar-se fragments, es tracta de conservar el bloc sencer.
• C: requereix un manteniment: si la ruixem de tant en tant per mantenir el seu nivell d'humitat conserva la capacitat de respondre a les pressions dels usuaris i deformar-se, ser acumulada, ser pastada... però si deixem que s'assequi pert la plasticitat i esdevé rígida, aleshores els usuaris ja no poden seguir treballant-hi. En cas de sustracció requeriria que algú hi afegís més argila.
• D: sobreviu a les catàstrofes: un cop assecada del tot, si es submergís en aigua prou temps podria tornar a recuperar la seva plasticitat (sempre i quan no es cogués al forn). També es podria recuperar d'una sustracció afegint nova argila.
• E: no especialització: treballar sobre el bloc o tenir cura del seu manteniment no requereix coneixements especialitzats, qualsevol usuari pot fer-ho.
• F: requereix unes instruccions mínimes: que informin sobre la necessitat de complir el principi B i sobre com realitzar el manteniment (principi C).

[edita] Què fan els usuaris en una "Argila d'argila"?:

• modifiquen la forma total o parcial del bloc.
• no poden alterar substancialment els principis de l'aplicació, tret del B (infringir la regla de conservar el bloc sencer)
• interactuen amb altres usuaris:
  • a) directament parlant o gesticulant mentres treballen al bloc d'argila
  • b) indirectament treballant a partir de la modificació que han introduit altres usuaris
• tot i que a Maçanet els usuaris no rebien instruccions en aquest sentit i va ser el TAG qui ho va assumir, en principi qualsevol usuari hagués pogut encarregar-se del manteniment (humitejant l'argila si notava que estava massa seca o reintroduint argila si aquesta fos disgregada).

[edita] Els dos components fonamentals:

• Aparentment, "l'Argila d'argila" no és substancialment diferent de qualsevol altre sistema de creació conjunta, com ara Glyphiti, en el sentit de que els usuaris segueixen sense poder alterar la major part de principis de l'aplicació. L'única diferència important és que els sistema és tan robust (principi D) i el seu manteniment requereix tan poca especialització (principi E) que qualsevol usuari pot assumir el rol d'administrador del sistema.
• El seu punt feble és el principi B (no disgregació), una regla social que pot ser infringida i que si no fos compensada per una bon manteniment podria fer que el sistema deixés d'estar orientat a la creació conjunta. Però fins i tot després d'un període de no administració (assecament o disgregació) qualsevol usuari podria recuperar el sistema simplement afegint més argila. No es requeriria la intervenció dels creadors originals de la proposta, sempre i quan es conservés la documentació (principi F).
• Ara bé, l'aspecte més interessant de "l'Argila d'argila" és que en realitat sí que permetia canviar els principis bàsics però cap usuari no ho va fer. El sistema es basa en dos components bàsics: les propietats físiques de l'argila, bàsicament la plasticitat (A), i la documentació que explica com usar i com mantenir l'argila (F):
  • Es podien alterar les propietats físiques de l'argila coent-la o barrejant-la amb altres substàncies que canviessin la seva plasticitat o n'impossibilitessin aprofitar-la (per exemple si algú hagués tingut la mala idea de incrustar-hi agulles o troços de vidre). Sortosament, el forn necessari per coure l'argila o els additius eren recursos que no estaven a l'abast de la majoria d'usuaris.
  • Es podia destruir o alterar la documentació modificant/incloent noves normes o eliminant el principi B. En aquest cas n'hi hauria prou amb reescriure el cartellet que acompanyava el bloc o simplement eliminar-lo.
  • La raó de que no es donés un ús poc convencional possiblement tenia a veure amb que el context artístic del muntatge i la presència dels seus creadors van imposar un cert "respecte per l'obra", a més de que provablement hackejar-la resultava poc atractiu, per tant van operar raons de context, d'oportunitat (manca de recursos o impossibilitat d'actuar impunement) i de motivació.

[edita] Plasticitat com a capacitat de reprogramació:

• Com hem vist, l'aparent consistència de "l'Argila d'argila" és basava en que l'usuari en fes un ús convencional d'acord a la proposta dels seus creadors originals, és a dir, sense alterar els principis del sistema. En realitat l'usuari tenia la possibilitat (no evident però òbvia) d'obtindre un poder més profund sobre el sentit i finalitat del sistema si actuava de forma no convencional i no prevista sobre els components bàsics (plasticitat i documentació).
• En un sistema basat en software es podria establir el símil de que la capacitat de reprogramació correspont a la plasticitat del sistema, mentres que la documentació té un equivalent en la documentació electrònica (explicacions, instruccions, rètols...), allò que manté la finalitat i forma d'ús d'Argila i sobretot que n'evita la sustracció mantenint lliure el codi (condicions de distribució).
• Una aproximació moderada a Argila implicaria que la pròpia plasticitat (capacitat de reprogramar) i documentació del sistema (finalitat i distribució) romanguin protegides, per tal d'agarantir que efectivament el sistema admeti la reprogramació i el sentit de creació conjunta (lliure) passi el que passi. Però això ens acosta a la idea de "sorral". Tothom pot fer i desfer dins del sorral, però no pot alterar els principis del sorral. És el principi de projectes de creació conjunta com la Wikipèdia. En aquest sentit, Argila només introduiria la diferència que no s'orientaria a continguts sinó a comportaments reprogramables, però treballaríem dins d'un entorn predefinit i protegit. En aquest cas el repte rauria en aconseguir complir el principi E (no requerir coneixements especialitzats perquè estigui a l'abast de tothom).
• Una aproximació més radical a Argila aniria molt més enllà perquè implicaria permetre als usuaris actuar sobre la pròpia plasticitat del sistema (capacitat de reprogramar) i sobre la documentació (finalitat i distribució). A diferència del que pasava a "l'Argila d'argila", en aquest cas i tenint en compte el principi E de no especilització potser no operarien raons de context, d'oportunitat i de motivació per impedir usos no convencionals, de fet precisament s'estaria convidant l'usuari a actuar de forma no convencional, per tant, com podria Argila continuar sent Argila, com podria continuar senr reprogramable i/o no propietària?
• En un context de software en xarxa, com conservar l'aparent robustesa "d'Argila d'argila"?.
• Què aporta una aproximació moderada i què aporta una aproximació radical?
• És possible una via intermitja?
• És possible, no ja tècnicament sinó teòricament, una aproximació radical que superi l'aparent paradoxa que suposa facilitar/promoure usos no convencionals i al mateix temps pretendre que es mantingui la consistència del sistema d'acord a la proposta original?

pots opinar... a la pàgina de discussió