Juliol 2006: estat del projecte i reflexions
De GERMINADOR wiki
|
Comentaris |
Jaume Ferrer i David Gómez
TAG Taller d'Intangibles
Juliol 2006
Contingut |
Metàfora i conceptes
La metàfora del "germinador" està en la pròpia gènesi d'aquest projecte. La intenció de recollir les idees que surten en el camí quan s'està desenvolupant una proposta artística, combinada amb la d'adoptar una estratègia d'exploració, disseny i contrast es comença a estructurar i prendre forma quan comencem a pensar-ho com un "Germinador".
Les metàfores (explicar/entendre una cosa en termes d'una altra) ens ajuden a pensar. A expandir la nostra mirada i les nostres possibilitats d'interpretació. A dotar de sentit les nostres accions i a orientar-les. En disseny de sistemes interactius les metàfores s'utilitzen per contextualitzar els elements i estalviar així temps d'aprenentatge a l'usuari. Però les metàfores tenen també els seus límits i podem quedar-ne presoners. Quan això passa canviar de metàfora pot ser alliberador, podem veure les coses d'un altre punt de vista, poden sorgir altres solucions i propostes.
Entendre aquest procés d'exploració, disseny i contrast al voltant de propostes de creació col·lectiva com un recipient on posem llavors i les fem germinar ens ha ajudat a organitzar el nostre treball i també l'estructura de continguts del wiki. Però també hem estat atents a les limitacions que la metàfora podia tenir i a prendre consciència de les solucions que hi donàvem.
Hem "recollit" els nostres propis treballs com a llavors. Projectes acabats o inacabats, prototips, idees sobre sistemes de creació col·lectiva que en algun moment vam tenir. Hem recollit també sistemes i propostes que coneixíem d'altres persones i d'altres que hem anat trobant. D'algunes d'aquestes "llavors" n'hem "germinat" (tant nosaltres com els participants en les activitats de contrast) noves propostes que suposen variacions, hibridacions o desenvolupament. Però també hem fet propostes noves, com és el cas d'"Argila" on partíem de reflexions i discussions prèvies però no teníem una llavor clara de la que fer-la germinar. Ens trobàvem amb el problema d'encaixar-la en la metàfora. Vam optar per considerar-la una llavor. Així les llavors ja no són només coses que trobem "en el terreny", passem a admetre que també poden ser coses que "sintetitzem" a partir de diversos elements que per sí sols no ens serveixen com a llavors.
També ens vam adonar de seguida que dels germinats en voldríem extreure altres germinats. La metàfora del germinador semblava esberlar-se. Si ens aferrem al referent biològic un germinat no és una llavor; el model llavor-germinat sembla limitar-nos a un sol germinat per llavor. I no és això el que necessitem! La idea de variants genètiques segurament seria un referent més interessant. De les mutacions i creuaments entre les propostes recollides n'obtenim noves propostes. Però a efectes pràctics la metàfora es pot seguir aguantant. És de les llavors que extraiem germinats i aquests poden anar creixent (definir-se i/o desenvolupar-se la proposta) o bé donar noves llavors que també germinaran. Com que és un pas irrellevant pel projecte fem una elipsis en la narració i enlloc de fer sortir fruit i llavors d'un germinat el considerem una llavor "des del punt de vista" de la proposta que germina d'ell. Així des de cada germinat considerem unes llavors que elles mateixes poden ser un germinat. El referent biològic és una plataforma a partir de la qual n'alterem les lleis mentre la metàfora aguanti.
Un altre repte pel binomi llavor-germinat és quan ens trobem amb propostes que podem considerar germinats d'una llavor però que no ho són d'aquesta en el marc del projecte. Un exemple d'això n'és el Stone SouperComputer respecte a la llavor Sopa de Pedres. Deriva del conte de la Sopa de Pedres però no de com nosaltres l'hem descrit com a llavor en el projecte. A partir de casos com aquest considerem que les llavors i els germinats ho són en relació al procés del projecte Germinador i no per cap característica "escencial" de les propostes. Amb la classificació entre llavors i germinats no pretenem traçar una genealogia entre les propsotes sinó diferenciar entre les "recollides" i les "generades" a partir d'aquestes en el marc del projecte. El Stone SouperComputer queda doncs com una llavor més.
Queda a l'aire però si seran necessàries altres formes de classificació, no per substituir la de llavors-germinats, sinó per complementar-la a l'hora de d'entendre el projecte i les propostes. En tot cas la metàfora del Germinador dóna identitat al projecte i el dota d'una forma d'organització dels continguts clara i útil per treballar.
Equipatge conceptual
A més de la metàfora mencionada hi ha altres conceptes que formen part de l'equipatge i les eines d'actuació en aquest procés:
- la pràctica del ready-made ens serveix per descriure el que fem en definir quelcom com una llavor. Fins i tot si es tracta d'un "objecte" que prové d'un context artístic entenem que en posar-lo al Germinador el re-contextualitzem, fem possible noves interpretacions i una discussió creativa que porti a noves propostes. Estirant l'expressió un pèl més enllà de la concepció duchampiana i portant-la a un context no d'objectes sinó de "sistemes" ens serveix en alguns tallers com a invitació a proposar canvis d'us i apropiacions.
- la pràctica del Hack o hacking que pot voler dir tant "entendre com funciona una cosa" com "modificar-la per millorar-ne o canviar-ne el funcionament" és també un concepte clau. Sobre un sistema podem fer un ready-made (re-contextualització, re-interpretació, canvi d'us) o un hack (modificació). Aquesta distinció ens serveix per estimular la generació de propostes en un o altre sentit.
- Estem considerant les propostes com a sistemes socio-tècnics. Això vol dir que no separem els "artefactes culturals" de les dinàmiques socials que es donen al seu voltant, que els modelen i sobre les que exerceix la seva influència. Quan fem servir una eina tecnològica estem mobilitzant amb ella tota una sèrie d'actors que han contribuït a construir-la. I alhora, amb la nostra apropiació d'aquest assemblage socio-tècnic, amb la nostra manera d'utilitzar-lo fent servir les nostres prenocions i prejudicis l'estem transformant (mentre ell ens transforma a nosaltres).
- la plàstica o escultura social (com una apropiació i actualització de la concepció que hi donava Joseph Beuys) forma part del nostre imaginari a l'hora d'interpretar el procés que estem vivint i especialment les activitats de contrast i la dimensió política del projecte.
Recursos socio-tècnics
El principal recurs de treball del projecte és el wiki GERMINADOR. A més d'aquest tenim la web del projecte a enlloc.org; fem servir Flickr per publicar fotos; utilitzem una llista de correu; a més d'aparells com els ordinadors, càmeres de fotos i de vídeo; o atuells els propis germinadors o els recipients on hem plantat germinats.
El wiki GERMINADOR utilitza el software MediaWiki desenvolupat per a la Wikipedia però que com a software lliure és utilitzat per un gran nombre de projectes. Nosaltres mateixos hem fet servir el mateix software per a diversos propòsits (netartwiki, aproximación al net.art, wiki QR, ...). En la seva adaptació com a recurs pel projecte hem utilitzat característiques pensades per a una enciclopèdia per una finalitat diferent. Amb les categories que creen llistats automàtics de pàgines identificades amb una etiqueta de text hem agrupat les llavors i els germinats, així com les pàgines per idiomes o les pàgines per traduir. De fet hem creat tota una organització pròpia per gestionar un wiki en tres idiomes, diferent de la Wikipedia que opta per separar les llengües en instal·lacions diferents del programa. Hem utilitzat àmpliament les plantilles que permeten tant incloure continguts d'una pàgina a una altra (passant paràmetres si cal) com definir l'aparença d'aquests. Les hem utilitzat sobretot per les fitxes de llavors on l'espai on omplir els camps és molt simple i despullat de qüestions d'aparença que es controlen a la plantilla. També les fem servir per als germinats, les llicències o els enllaços lingüístics entre pàgines i les seves traduccions. També hem utilitzat la possibilitat de definir etiquetes XML pròpies, d'aquesta manera podem diferenciar les cites. Les possibilitats de maquetació, inserció d'imatges i format a les pàgines del wiki és una cosa sobre la que també hem anat aprenent durant aquests mesos. Bàsicament llegint les explicacions de mediawiki.org i estudiant els exemples ja utilitzats a la Wikipedia. De fet el mateix MediaWiki és una llavor del projecte i alhora un sistema socio-tècnic en el que estem immersos. Bona part de la feina inicial va consistir en definir la manera d'organitzar els continguts i en crear les pàgines d'ajuda i suport a possibles col·laboradors. Per això vam prendre com a referència altres projectes que utilitzen el mateix sistema adaptant la manera de fer a les característiques del nostre.
Inicialment havíem pensat la web enlloc.org/germinador com quelcom bastant dinàmic, una punta de l'iceberg que mostrés l'activitat del projecte. En els primers mesos ens vam encallar bastant en els intents d'extreure dades del wiki per reflexar-les en aquesta pàgina. I de fet la pròpia portada del wiki ha acomplert força bé aquesta funció de mostrar l'evolució del treball. La web a enlloc quedava doncs com una portada estàtica amb una petita actualització mensual del nombre de propostes recollides. Darrerament però hem incorporat més enllaços a la pàgina, hem posat imatges del repositori de flickr que s'actualitzen i hem fet algunes proves per extreure continguts del wiki que pot ser que acabem utilitzant.
El wiki GERMINADOR permet carregar imatges que es registren a la seva base de dades i també mostrar-ne de remotes per referència profunda. Però aviat ens vam adonar que era absurd pujar al wiki totes les fotos que fèiem. El projecte Germinador necessita un repositori on pujar fotos que després poden ser utilitzades o no, modificades o re-enquadrades. Hem optat per flickr. Inicialment no ens feia gràcia perquè és un servei que concentra molts recursos de la xarxa en mans corporatives (actualment pertany a Yahoo). Però algunes de les seves característiques (possibilitat d'etiquetar amb tags, creació de grups, llicències creative commons a escollir, ...) ens resultaven molt útils i tampoc és un recurs crític pel projecte. De moment hem creat dos grups a Flickr, un es diu "germinador" i recull fotos de llavors i germinats. L'altre es diu "projecte Germinador" i recull fotos d'activitats i material gràfic. Disposar de grups públics a Flickr facilita que hi pugui haver aportacions de fotos d'altres persones.
L'altre recurs socio-tècnic del projecte és la llista de correu a través de la qual regularment informem de la marxa del projecte a les persones interessades. Tot i que està configurada perquè qualsevol subscrit pugui escriure-hi de moment només ha tingut aquesta funció informativa.
Tant la llistat de correu com el servidor on està instal·lat el wiki formen part del suport que l'Institut Universitari de l'Audiovisual de la UPF dóna al projecte. El servidor utilitza una distribució Ubuntu de GNU/Linux com a sistema operatiu. Es tracta d'un servidor virtual, això vol dir que és una partició que utilitza un o diversos ordinadors, compartits amb altres servidors virtuals dedicats a altres projectes que recolza l'IUA. La gestió de seguretat i actualitzacions és comú a tots els servidors virtuals i és proporcionada pel servei d'informàtica de la universitat. Aquesta situació és molt profitós per nosaltres ja que ens allibera d'unes tasques d'administració de sistemes que escapen als nostres coneixements i possibilitats de dedicació, mentre no tenim cap mena de restricció per instal·lar i configurar els programes del servidor.
Les dates de dedicació al projecte també han coincidit amb el nostre pas definitiu a utilitzar GNU/Linux com a sistema operatiu habitual de treball (quedant per algunes tasques específiques l'us de Windows o MacOS). La nostra aposta "política" pel software lliure ja data de 3 anys enrera i s'ha concretat en les llicències del codi que hem escrit, en l'us d'alguns programes i en decisions sobre els formats a utilitzar. Però el pas decidit cap al sistema operatiu lliure ha estat més recent. Això ha implicat la familiarització amb les característiques pròpies del sistema, algunes dificultats i el descobriment de nous programes (amb avantatges o mancances respecte als que havíem fer servir) per treballar amb textos, gràfics, web o programació.
Per fer germinar les llavors vam comprar dos germinadors de cuina. Els criteris per escollir-los van ser més aviat estètics, pensant en les fotografies que havíem de fer. Però per dificultats en el lliurament vam acabar rebent dos models molt diferents. Va ser força difícil trobar botigues que en venguessin (vam recòrrer ferreteries, bazars, botigues de dietètica,...) i els que vam trobar no ens feien el pes. Finalment vam optar per la compra per internet. Els models disponibles són d'importació i produïts per empreses de països nòrdics.
Autoria, drets i llicències
Tenim el propòsit de prestar atenció a la regulació dels drets de reproducció, distribució i/o modificació implícita o explícita en les propostes recollides i generades en el projecte. Per això hem inclós a la fitxa de les llavors un camp per indicar-ne la llicència. Tot i que moltes vegades no està especificada o no es diferencia entre el software utilitzat i la proposta en sí.
També hem inclòs al wiki un llistat de llicències amb una breu explicació i hem creat els mecanismes (a través de plantilles) per poder-hi fer referència i enllaçar-hi des de qualsevol lloc del wiki. Aquest és un document que es pot anar completant i millorant però que proporciona una informació que no hem trobat agrupada i sota una llicència copyleft en altres llocs. Per tant aquesta pot ser una contribució més enllà del projecte, que pot ser útil a altres persones que hi vulguin enllaçar, hi vulguin contribuir o el vulguin reproduir (respectant els termes de la GFDL).
Hem començat a plantejar-nos també algunes preguntes al voltant dels drets d'autor i reproducció; tant en l'aspecte legal com en el del sentit d'autoria que es té (o no) en una obra col·lectiva. Aquesta és una via en la que segurament caldrà aprofundir en aquest o en d'altres projectes.
Pel que fa als continguts generats, per defecte els continguts del wiki són sota llicència 
GFDL. En la decisió pesa el fet que sigui una llicència que a més de permetre'n la reproducció (amb independència de la finalitat), permet fer-ne obres derivades sota les mateixes condicions. En principi això hauria de garantir que el material generat pugui ser aprofitat per qualsevol persona. Tot i que la GFDL afecta al text i les imatges , potser no és tant clar que afecti a les propostes en sí, enteses com a obres funcionals. Un aspecte al que potser haurem de prestar més atenció és a aquesta distinció entre obres funcionals i no-funcionals o "artístiques". I a les paradoxes o contradiccions que es donin als seus límits.
Un altre motiu per optar per la llicència GFDL és que aquesta és la adoptada per la Wikipedia i això n'assegurava la compatibilitat. D'aquesta manera assegurem la transferència de continguts generats al projecte cap a la Wikipedia i altres projectes que utilitzin la mateixa llicència.
Però no tots els contiguts al wiki GERMINADOR són GFDL. No ho són algunes de les cites literals. Per això en diferenciem l'aspecte i les etiquetem en el text font de manera diferenciada. Ens acollim al dret de cita per reproduir-les i considerem que per defecte qualsevol contingut mostrat com a cita com a propietat del seu autor i regulat per la llicència de la font original (que procurem referenciar). També poden tenir llicències diferents les imatges no registrades a la base de dades i que són mostrades a través de referència profunda.
Exploració i disseny
En el moment d'escriure aquest text hi ha poc més de trenta llavors identificades i documentades. A més d'una pàgina d'exploració (potser llavors) que vam creure necessaria per incloure possibles llavors i coses a tenir en compte.
Com ja hem dit una part de les llavors són projectes o propostes pròpies. Entre elles destaca el Wikipool, un programa que vam fer l'any 2003 pensant en la realització de happenings online. Permet a vàries persones connectades treballar en la mateixa composició, incorporant textos i imatges. Hem generat diversos germinats de Wikipool on proposem millores o canvis en les seves característiques. També hem fet les modificacions necessàries al codi perquè aquest pogués ser software lliure sota llicència GPL. Queda pendent escriure alguns germinats que hibriden Wikipool amb Casual, una idea que va sorgir a l'entrevista amb el seu autor, en Jaume Nualart.
En la recopilació de propostes propies prèvies al projecte hi ha activitats fetes en tallers com REN o l'arbre de textos (Lluvia, árbol de textos, Árbol de textos). Un projecte presentat públicament com Balcons que diuen. Un programa (o prototip) com el VAT que més que una proposta de creació col·lectiva seria un recurs per a qualsevol sistema de creació amb una estructura ramificada. O simples propostes recuperades com Vota6, una proposta de sistema de votació en col·laboració síncrona, de la qual n'hem extret un germinat que l'aplica a Wikipool.
Ja en el marc del projecte hem generat una proposta com Argila que, com ja hem comentat, hem considerat una llavor després de dubtar si incloure-la entre els germinats. "Argila" planteja un repte: desenvolupar un sistema de creació col·lectiva que pugui ser totalment modificat pels seus participants; fet que a primera vista sembla que hauria d'afectar a la seva robustesa i continuitat. Aquesta proposta ha estat objecte de debat entre nosaltres (una part es pot veure a la pàgina de discussió de la proposta) i també en les trobades amb en Roc Parés i en Jaume Nualart. Po.LL.E.Co (un sistema per crear conjuntament una llista de coses) també és una proposta generada de nou que hem considerat una llavor i de la qual ja n'hem fet un prototip que ha estat provat en diferents contextos. Una altra proposta inclosa com a llavor és Narració col·lectiva, en realitat una proposta genèrica que agrupa diverses propostes amb elements en comú i que intenta descriure les diferents solucions que es poden donar.
Són llavors també tota una sèrie de projectes enquadrats dins del net.art i/o la creació experimental a la xarxa que des de fa temps són objecte de la nostra atenció (COiNTEL (L), Glyphiti (L), Gridcosm (L), Impulse Freak (L), HyGrid (L), OPEN Studio (L), Communimage (L), David Still (L)). Així com d'altres que hem conegut recentment (Omisa (L), Bubblr (L), Casual (L)). També considerem una llavor el mateix software MediaWiki que fem servir.
També hem identificat com a llavors activitats de creació conjunta que hem descrit d'una manera sistemàtica. Entre elles hi ha el procediment dels escriptors de novel·la negra per crear la novel·la "El Almirante Flotante", el procediment pel que els granadins contribueixen a l'ofrena floral a la Virgen de las Angustias i la manera com s'aconsegueix fer una sopa de pedres en el conte tradicional. Es tracta d'activitats que aparentment no són vistes com un sistema tecnològic però que potser hi poden donar lloc.
Dels tallers i activitats de contrast també n'han sorgit propostes que poden ser considerades llavors o germinats. De les generades en el taller de la UOC ja n'hem inclòs algunes, del taller de Girona n'hem fet una relació i queda pendent revisar les propostes sorgides de l'assignatura de net.art d'Elisava.
En aquests moments hi ha aproximadament la meitat de germinats respecte a llavors. Hi ha varies possibilitats de germinat obertes i aquesta és una part del projecte en la que volem concentrar esforços a partir d'ara. Les llavors es descriuen a través d'una fitxa que té una versió pel que es software i una altra de simplificada pel que no ho és. Aquesta fitxa la complementem sovint amb altres elements. Però en el cas dels germinats la manera com els expliquem és una qüestió important. Vam optar per un format més obert, no hi ha una fitxa com en les llavors. Hem començat a utilitzar algunes tècniques que complementen l'exposició escrita de la proposta, com la simulació d'interfícies o la descripció d'escenaris d'interacció. També havíem previst utilitzar esquemes, diagrames o pseudocodi. En tot cas aquest és també un aspecte a desenvolupar a partir d'ara.
bio: acompanyament visual
Les fotografies de germinadors i germinats reforcen la identitat del projecte i també acompanyen visualment i donen identitat gràfica a les propostes (a cada proposta li assignem una foto d'una llavor o un germinat). Des del primer moment també hem pensat que enfrontar-nos amb el referent que utilitzem per construir la metàfora que organitza tot el procés pot ser interessant com a experiència i com a element de reflexió.
Trobar llavors no ha estat difícil. Al jardí, a la muntanya, als carrers de la ciutat. En els pinyols de la fruita, les llegums de les botigues o de la cooperativa. Estem envoltats de llavors! Aquesta recol·lecció ha generat algunes petites històries que hem escrit al wiki. Vam decidir fotografiar les llavors sobre un fons blanc, carregar les fotos al wiki en un format de 72x72 píxels i publicar-les en forma de galeria en una pàgina específica. Per cada llavor creem un article on intentem identificar-ne l'espècie, comentar algunes característiques i explicar d'on l'hem tret. Per als germinats fem servir el mateix tamany d'imatge, tenim també una pàgina per mostrar-los en galeria però ens donem més llibertat pel que fa a l'enquadrament i el fons.
Les lleguminoses i els cereals germinen bé en el germinador de cuina (que per això s'ha pensat). Però és més difícil amb als arbres. D'entre un grup de llavors collides al jardí d'escultures de la Fundació Miró en va germinar una que ho sembla d'un arbre. Trasplantada en terra va creixent poc a poc i regularment fem fotos que publiquem al wiki amb un petit comentari.
Hem tingut dubtes per identificar de què eren algunes llavors i plantes. Per això hem creat una pàgina que anomenem "identificar bios" on agrupem els casos dubtosos (confiant que algú ens pugui ajudar). També hem fet alguna consulta als foros de la comunitat "infojardín" on hem rebut molt bona resposta.
Utilitzem també el grup "germinador" de Flickr com a repositori de fotos originals i hem creat una pàgina (Enviar fotos) on s'explica a qui vulgui contribuir enviant fotos com pot fer-ho.
Contrast
Per observació i per experiència pròpia pensem que en situacions en que s'està treballant conjuntament en una obra o un event es dóna una forma peculiar d'estímul de la creativitat personal que no es pot deslligar del procés d'interacció amb les aportacions i la comunicació amb els demés. Això, que és vàlid per a moltes de les propostes recollides en aquest projecte, també ho és per al projecte en sí. Les activitats de contrast busquen l'intercanvi d'idees amb altres persones i el fet de propiciar situacions que permetin generar noves propostes. Prenent de nou una metàfora del món vegetal podríem parlar de "polinització creuada" per facilitar la diversificació.
Fins ara les activitats de contrast han estat sobretot els tallers i les entrevistes amb els col·laboradors. Hem fet 2 tallers pròpiament dits, un amb la UOC i l'altre amb l'IGAC i les Sales Municipals de Girona. També part de l'activitat acadèmica a l'assignatura de net.art al Graduat Superior en Disseny d'Elisava ha estat vinculada a la dinàmica d'aquest projecte.
Tant en el taller de Girona com a Elisava vam fer una activitat que anomenem “hacking the bottle” i que ens serveix per presentar alguns conceptes clau. La idea darrera aquesta activitat que ens ha servit per propiciar una actitut oberta a generar propostes és que l'apropiació d'alguna cosa (un objecte quotidià com una ampolla de plàstic) pot fer-se servir com a punt de partida per fer propostes de canvi d'us (ready-made) i de modificació (hack).
Un dels plantejaments que teníem respecte al projecte és que poguèssim vincular-hi algunes de les activitats que ja fèiem i que s'hi podien relacionar amb facilitat, com ara part de la nostra activitat docent. Aquest ha estat el cas per al taller "net.art, creación colectiva en red" amb estudiants del Graduat Multimèdia de la UOC fet al febrer de 2006 i amb l'assignatura de "net.art" a Elisava, una optativa de 4art durant el tercer trimestre del curs 2005-06. En els dos casos hi havia un funcionament vinculat al context acadèmic i als objectius a assolir en el marc d'uns determinats estudis; compartits amb una participació al projecte que no interferia en els primers.
En el taller de net.art a la UOC tot el treball i la comunicació entre els participants era on-line. Els recursos utilitzats eren principalment 4: els fòrums del Campus Virtual com a àmbit de debat, el net.art.wiki com espai d'estudi i comentari de projectes de creació col·lectiva, el text "aproximación al net.art" com a material de lectura i finalment el wiki GERMINADOR com a espai per presentar i discutir les propostes pròpies. La primera part del taller es centrava en conèixer sistemes que faciliten la creació col·lectiva, compartir l'experiència i debatre alguns aspectes relacionats com l'autoria, la identificació dels participants, la presa de decisions col·lectiva, etc... Després es passava a generar propostes pròpies i a contrastar-les amb els altres participants o bé a implicar-los en el seu desenvolupament. Aquesta era la part més vinculada al projecte Germinador i que es feia sobre el wiki. Algunes de les propostes sorgides d'aquest taller s'han inclós com a llavors o germinats. Entre elles hi ha Cara a cara (L) o Dins-Fora (G) que desenvolupen de diferents maneres les contribucions que encaixen en forma de mosaic; maneres d'organitzar la narració col·lectiva com Història ARTiculada (L) o Cierta histeria de amor (G); o Artpuntura (L) que situa les aportacions sobre un mapa com una forma de teràpia planetària.
El taller a Girona van ser dues hores el dia 24 de Març i formava part de les jornades “Estudi de cas: netart 06” com a activitats paral·leles a l'exposició del projecte Omisa de Ricard Trigo. Vam començar amb el "hacking the bottle", a continuació es van formar grups entre els participants al taller per aplicar la mateixa idea al sistema Wikipool que els havíem presentat. Abans de la posada en comú en Ricard Trigo va presentar el robot OMISA posant de relleu el caràcter d'obra en procés, exposant algunes reflexions que aquest treball li havia suscitat i indicant el ventall de possibilitats d'us i de modificació que el connectava amb la dinàmica del taller. Del treball dels grups i de la discussió posterior van sortir propostes per fer servir Wikipool com a recurs per establir un diàleg visual entre un grup de persones, com a forma per definir i utilitzar un sistema codificat de signes només interpretables per una determinada comunitat o com a eina per al treball cooperatiu amb nenes i nens. Hi va haver també diverses propostes de modificació del programa incorporant la possibilitat d'editar les imatges online o d'incorporar noves eines i possibilitats gràfiques; així com de potenciar el concepte d'us de la referència profunda convertint-lo en un instrument d'intervenció a la xarxa o de treballar amb els valors de color de les imatges perquè servissin com a base per generar un so. També van sortir propostes que l'hibridàven amb l'OMISA com la d'incorporar un projector al robot i que mostrés el treball col·lectiu dels qui intervenien a Wikipool. Tot plegat germinats que despunten i que pot ser interessant seguir desenvolupant, sorgits d'una experiència creativa entre un grup de persones reunides un vespre de primavera a Girona.
L'assignatura de net.art a Elisava constava de 9 sessions de 3 hores. Utilizàvem el netartwiki com a base de treball i el wiki Germinador només per la generació de propostes. Aquesta fase va començar en les darreres sessions. A partir de diverses característiques dels sistemes de creació col·lectiva (síncron/asíncron, identificació/anonimat, sistema de presa de decisions, filtrat, etc...) vam definir constriccions i vam demanar als estudiants que generessin propostes tenint-ne en compte una d'elles. A continuació es van intercanviar les propostes generades i les van desenvolupar afegint noves constriccions. En base a les idees sorgides en aquest procés van concretar les seves propostes finals. Tant aquestes com les propostes intermitges estan recollides al wiki. És interessant observar les diferents propostes que compartint la idea de col·laboració síncrona tenen com a referència els canals de chat però portant-ho cap al terreny del diàleg visual. En general hi ha moltes propostes on la col·laboració és gràfica però també alguna més centrada en l'àudio o en la relació entre el text i la imatge. Una revisió a fons del material generat i de les seves possibilitats de desenvolupament futur encara resta pendent.
Hi ha 2 tallers més ja previstos: un el 8 de setembre al vespre al Centre d'Iniciatives La Quimera (Gràcia, Barcelona) amb el hacklab kernelpanic; l'altre el 28 de setembre a Premià de Mar amb els/les mestres del CEIP El Dofí.
L'altra línia de contrast són les entrevistes amb col·laboradors/es convidats/des; persones de diversos àmbits i trajectòries relacionades amb la creació i la tecnologia amb qui ens reunim per explicar-los l'estat del projecte i per contrastar amb elles algunes de les propostes (o generar-ne de noves). Fins ara hem fet 3 d'aquestes trobades: amb en Roc Parés, en Jaume Nualart i la Laia Sadurní. D'aquestes n'han sortit interessants temes de discussió i també propostes potencials. Per cada una hem creat una pàgina al wiki on estem passant alguns dels apunts presos i on volem esquematitzar algunes de les idees sorgides per poder desenvolupar-les.
Amb en Roc Parés vam intercanviar opinions al voltant de la proposta Argila (L), saltant de les possibilitats de la proposta teòrica d'un sistema totalment modificable a la relació amb el símil del treball en fang. Vam comentar també la dimensió col·lectiva d'alguns treballs de Galeria Virtual com "Babble" o "El Ball del Fanalet". Entre altres temes també vam parlar del paper de l'autor i les regles d'un sistema de creació en relació al concepte de figura límit propi de les corbes fractals.
En la conversa amb en Jaume Nualart van sorgir propostes com la possibilitat d'hibridar sistemes com "Wikipool" o "Casual", la importància de la modularitat en el desenvolupament de software "germinable" o el paper rellevant que poden tenir l'us les API's tal com s'utilitzen en la línia de la "web 2.0".
La Laia Sadurní ens va comentar la dimensió col·lectiva d'algunes de les activitats portades a terme per Rotorrr, sobretot les fetes als terrats de Barcelona. Un tema interessant era el de l'àmbit personal de la responsabilitat i la del grau d'implicació en els participants en aquestes accions. Vam parlar de l'interès que té per aprofundir en els aspectes comunitaris. També vam parlar del treball en equip a distància en relació amb la intervenció que estan preparant.
Una major difusió del projecte a partir d'ara hauria de fer possible també un major contrast d'altres persones a través de la web. El wiki està preparat per facilitar-ho i ja s'ha utilitzat amb les persones que han participat als tallers.
Difusió
Fins ara no hem fet un esforç important de difusió del projecte. Vam escriure a algunes persones i entitats a finals de 2005. La resta de la difusió ha estat sobretot per les activitats vinculades al projecte. Inicialment una difusió més enllà de la gent que participava en aquestes no era una prioritat. Ara el projecte ja està més madur i creiem que aquesta pot ser interessant. Tenim prevista una difusió propera en llistes de correu i mitjans de comunicació a la xarxa. També comencem a preparar alguns articles i comunicacions relacionats amb el projecte. Un text explicatiu del taller fet a Girona ja s'ha publicat al catàleg del projecte Omisa.
La informació sobre el projecte l'hem donat a través de la llista de correu. El mes de Març vam decidir reduir els 3 informes parcials previstos un únic informe abans de la memòria final i en canvi anar enviant missatges informatius a les persones subscrites a la llista.
La visibilitat a internet des del punt de vista dels cercadors és molt bona. Just a l'inici del projecte, quan encara no teníem instal·lat el wiki, vam enllaçar a enlloc.org una pàgina amb etiquetes "meta" amb les paraules clau del projecte que al cap d'una setmana ja estava indexada per google. Quan vam muntar la pàgina ja amb continguts i vam enllaçar-la al wiki els cercadors van passar a indexar-lo també.
Ara buscant "germinador" o expressions com "creació col·lectiva" el wiki i/o la web del projecte surten en les primeres posicions. També es dóna un fenòmen curiós i es que buscant algun dels sistemes identificats com a llavors la seva pàgina al wiki GERMINADOR surt entre els primers resultats dels cercadors i a vegades per davant de la pàgina original del projecte. Pot ser que ens estiguem beneficiant de fer servir Mediawiki i de les estratègies que google pugui tenir per donar prioritat als continguts de la Wikipedia.
Maçart: germinador a lloc
La organització del Festival Maçart que se celebra aquest estiu a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) ens va proposar participar-hi prenent com a lema "la sopa de pedres" i treballant sobre el teixit social del poble. Aquest plantejament encaixava prou bé amb la dinàmica del projecte Germinador i és per això que decidim adaptar-la i traslladar-la al festival. D'aquesta confluència en surt un projecte autònom "GERMINADORMaçart" amb 4 línies d'actuació:
- quadern GERMINADORMaçart: un quadern que es publica a internet sobre el GERMINADOR wiki (3). S'hi prenen notes sobre el procés i les reflexions que van sorgint. L'utilitzem els membres del Taller d'Intangibles però també és obert a contribucions de qui hi vulgui posar cullerada.
- procés sopa-de-pedres: Seguint la dinàmica de la sopa de pedres anirem publicant què estem buscant, confiant en obtenir resposta per poder fer una bona "sopa". Com en el conte també confiem en que els participants aportin elements que no s'han demanat però que ells creuen que poden "fer un bon caldo"
- contactes, trobades i tallers previs: Durant els mesos de juliol i agost volem entrar en contacte amb gent de Maçanet de Cabrenys per parlar amb ells sobre la creació col·lectiva i l'apropiació de les tecnologies, però també sobre la relació que això pot tenir amb la seva feina i activitats habituals. En una primera visita el 17 i 18 de juliol ja es van fer els primers contactes i entrevistes a més d'activitats en el casal d'estiu.
- GERMINADOR@lloc (Maçanet de Cabrenys 1,2,3 setembre): A partir de les contribucions en el procés sopa de lletres es definirà el que es farà a l'espai GERMINADOR@lloc (compartint i transformant la oficina de turisme) on conflueixen activitats, objectes, plantes i materials. Tenim previst programar-hi tallers, tertúlies i altres activitats relacionades amb la creació conjunta o les dinàmiques de col·laboració.
Seguim en procés
Seguim treballant amb el projecte. Algunes de les línies obertes són les següents:
- Seguir identificant propostes (llavors) i generant-ne de noves (germinats)
- Desenvolupar certs aspectes algunes de les propostes recollides i valorar la possibilitat de prototipar-ne algunes.
- Fer les trobades pendents amb els col·laboradors convidats
- La intervenció a Maçart portant a l'àmbit local el GERMINADOR@lloc a principis de setembre com a resultat del procés "sopa-de-pedres"
- Seguir programant i realitzant "tallers Germinador" en àmbits diversos o implicant diferents activitats en la dinàmica del projecte Germinador.
- Intensificar la difusió del projecte, tant a través de mitjans electrònics com en jornades, congressos i encontres presencials.
- Acabar de revisar el material generat per tallers i trobades amb col·laboradors i extreure'n propostes i qüestions a discutir.
- Revisar les propostes descrites com a llavors i germinats, així com la resta de material generat i buscar maneres de millorar la forma de presentar-lo, explicar-lo i difondre'l.
Notícia de copyright
Jaume Ferrer i David Gómez 2006. Aquest text està sota llicència (
by-nd 2.5)
. Sou lliures de reproduir-lo conservant la mateixa llicència.
