Distància 151Km
De GERMINADOR wiki
...on s'ha anat prenent nota del procés, dels contactes i de les reflexions en el camí. Un quadern escrit pel TAG Taller d'Intangibles però obert a la contribució de qui hi vulgui "posar cullerada".
16 de juliol de 2006
151Km. És la distància entre Premià de Mar i Maçanet de Cabrenys que dóna viamichelin. Aproximadament el recorregut que farem demà. Però una distància difícil per treballar des d'aquí quelcom que s'ha de fer allà. El treball a distància ha sigut una caraterística del TAG durant deu anys, però un treball depenent d'utilitzar les xarxes informàtiques. Gestionar el fet d'estar a distància és un dels reptes i també una de les característiques de GERMINADORMaçart.
Dilluns passat vaig començar a trucar gent de Maçanet en vistes a la visita que farem demà i demà passat. Amb la Carme, la regidora de cultura, vam parlar de vàries coses, entre elles del local per GERMINADOR@lloc que quasi segur serà la oficina de turisme. En algun moment passarem també per la fusteria de l'Esteve, el seu marit. Dimarts al matí anirem al Casal "Estiu Creatiu" que la Montse Gifreu, conjuntament amb dos monitors més, fa pels nens i nenes del poble. Com en el conte de la sopa de pedres esperem tenir els nens com a complices. Els volem explicar el conte i fer algunes activitats de creació col·lectiva emb ells. En algun moment volem passar per la fleca també, per parlar amb en Jaume. A la tarda hem quedat amb en Miquel i la Olga perquè ens expliquin el seu projecte autogestionari amb la cooperativa "La pròspera" i per explicar-los també la intervenció al Maçart i el procés sopa-de-pedres.
 Escriu els teus comentaris a la pàgina de discussió |
Un material de treball eren les llistes d'artistes i la d'entitats. Vaig trucar a les persones de la primera i queda pendent la segona. Hi havia 11 persones a la llista d'artistes de Maçanet. Alguns ja no hi viuen, d'altres hi van a dormir però treballen fora i d'altres només hi van els caps de setmana. Havíem pensat en trobar-nos amb un grup d'artistes i fer un taller semblant al que vam fer a Canàries però les circumstàncies ho feien difícil. També té una cosa estranya fer una trucada d'aquest tipus; es dóna una situació de malentés. Estàs proposant a algú que participi en el Maçart com a artista...? O què? Què li demanes? T'has de saber explicar. I per la pròpia naturalesa de la nostra proposta (que es va definint en el procés) costa d'explicar. Algunes persones no es consideraven a sí mateixes "artistes" o els semblava important constatar que "pinto per afició", "pinto per hobby" o "fa temps que no pinto". En aquestes converses telefòniques, sovint per telèfon mòbil (on el diàleg és difícil per les pèrdues de cobertura i el soroll de la connexió), també apareix en alguns casos el conflicte i el recel. Hi ha en algunes persones una mala experiència anterior amb el Festival o, clarament, una actitud d'oposició. Què fer amb aquest conflicte? Ignorar-lo? Integrar-lo en el procés? És com si de cop, després d'una trucada de telèfon, passèssis a formar part d'una situació que poca estona abans ignoraves completament. També aquestes trucades des de la distància ignorant són un ficar-se de cop en la vida quotidiana de la gent, potser també en els seus problemes. Bé, en tot cas, hem quedat per veure'ns amb alguna gent. Per aquests dos dies en alguns casos, en d'altres per a més endevant.
Dilluns o dimarts ens veurem amb l'Albert Ponsatí que té vuitanta-cinc anys i pinta ("embruteixo teles" en les seves paraules). Aquests dies té una exposició de quadres a la mateixa oficina de turisme. I dilluns al vespre anirem a veure la Sonia Rotja, en Jordi Pagés i els seus fills.
--David 18:10 16 jul, 2006 (CEST)
