Discussió:Visibilitat vs. proposta

De GERMINADOR wiki

Contingut 1 La membrana com a ReadyMade 2 Subproducte 3 Escala 4 El sentit de tot plegat

[nou][edita][respon] La membrana com a ReadyMade

--David 24 oct, 2006 (CET): en realitat lo de la membrana és un ready-made situacionista que estàs fent. Quan dius que s'està creant una membrana estàs fent visible una cosa que no ho és pels qui participen, estàs proposant que la seva negociació quotidiana per travessar sigui interpretada com un acte creatiu que genera una membrana. Sense aquesta proposta de re-interpretació i la presa de consciència que suposa, més que una activitat de creació col·lectiva és un procés d'auto-organització inconscient

--JaumeFerrer 13:41 24 oct, 2006 (CEST): Efectivament es tracta d'un ReadyMade si t'ho mires des d'un punt de vista artístic, pots reivindicar-ho com una experiència estètica. Si t'ho mires des d'un punt de vista etnogràfic també pots afirmar que estàs fent visible un procés de negociació o d'interacció social. La via documental o de proporcionar visibilitat que comento a l'article implica evidenciar les emergències. Que sigui conscient o no per als participants és una qüestió interessant però no impedeix que parlem de creació conjunta. Sí que pot ser un problema si parlem de creació col·lectiva, però com ja he plantejat en altres ocasions, per a mi l'ús del terme 'col·lectiu' planteja problemes. És molt discutible que la construcció de tags en un sistema tipus Flickr es pugui considerar una tasca col·lectiva, atès que la interacció social entres els usuaris i la seva consciència d'estar participant en una activitat conjunta no és evident, però és indiscutible que els tags s'estan construint a partir de les contribucions de molta gent. De la mateixa manera, els vianants segurament no són conscients d'estar construint una membrana però està clar que interaccionen amb els altres usuaris i la construeixen.

[nou][edita][respon] Subproducte

--David 24 oct, 2006 (CET): pot ser interessant contrastar aquells casos on el que diem que s'està creant és un sub-producte, un efecte colateral a l'activitat/objectiu conscient dels participants respecte als casos on està en el centre de les intencions i actua com a "convocant".

--JaumeFerrer 13:41 24 oct, 2006 (CEST): Jo diria que l'interès de qualsevol activitat conjunta rau precisament en els subproductes que genera (en forma de dinàmiques socials, processos o resultats). Aquests subproductes tenen sempre un component d'imprevisibilitat que fa que tingui interés dur a terme l'experiència (perquè serà diferent a les anteriors). En el moment en que es generen subproductes estan entrant en joc factors nous que no eren presents abans d'iniciar l'activitat i per tant que no formaven part de la convocatòria en el cas que n'hi hagués. Que l'objectiu inicial dels participants fos crear, crear conjuntament, o fer qualsevol altre cosa, no canvia el fet que efectivament s'estiguin creat subproductes, estiguin emergint noves propietats. S'em fa difícil comparar perquè des del meu punt de vista l'emergència apareix precisament quan s'ultrapassa la intencionalitat inicial.

--David 24 oct, 2006 (CET): També pot ser interessant (i això ens depassa segurament) contrastar processos d'auto-organització en animals o en fenòmens naturals amb dinàmiques de creació col·lectiva on intervenen humans i institucions generades per la cultura humana.

--JaumeFerrer 13:41 24 oct, 2006 (CEST): Ens hem centrat en activitats que o bé eren pròpies del món de l'art o bé en podíem (fent un ReadyMade) reivindicar un fort component estètic (com per exemple la Wikipedia o la comunitats de soft lliure). Al fer aquest pas estem usant el concepte de 'creació' en un sentit ampli de generar noves propietats, regles, coses... En coherència amb això també podríem incorporar altres activitats realitzades per múltiples participants on es produeixen emergències interessants, com per exemple els videojocs online i les seves comunitats, però en un sentit ampli provablement un elevat nombre d'activitats humanes serien susceptibles de ser observades com a fenònems de creació conjunta. El mateix es podria afirmar si passem a processos on no intervenen humans? Aquí introdueixes un aspecte interessant. Quan els participants no són conscients dels processos creatius que estan protagonitzant, la manca d'intencionalitat els equipara a processos no humans?

--David 12:24 27 oct, 2006 (CEST): En tot cas la INTENCIONALITAT i el fet de tenir CONSCIÈNCIA del que s'està generant són factors que formen part de les condicions de l'experiència. A més pot tenir una dimensió política profunda ja que la col·laboració inconscient i/o forçada podria ser una forma d'explotació i/o dominiació.

[nou][edita][respon] Escala

--David 24 oct, 2006 (CET): i pot ser interessant contrastar un procés on s'està creant alguna cosa sense ser-ne conscient amb una activitat com el cadaver exquisit on estem creant conjuntament sense veure què fan els altres però amb plena consciència de que és un procés creatiu.

--JaumeFerrer 13:41 24 oct, 2006 (CEST): Això planteja la qüestió de què significa ser conscient d'estar participant en un procés de creació. Es pot ser conscient d'estar fent una tasca etiquetada com 'de creació' però quan durant el procés sorgeixen noves propietats, som conscients de que estan apareixent i de que hi estem contribuïnt? Els vianants són conscients de les regles de trànsit i de formar part del trànsit però possiblement no del procés de creació de membrana. De la mateixa manera, quan un redactor de wikipedia canvia una paraula en un article provablement és conscient de les regles d'edició i consulta de la wikipedia, ¿però és conscient de que el propi article és una mena de bloc d'argila on ell ha participat, o de que aquell article està enllaçat des de un munt d'altres sites, o de que el que ell escriu possiblement està condicionant a molts altres lectors/editors que usaran aquell contigut en contextos imprevisibles? Per tant, fins a quin punt podem ser conscients del que estem fent? A mi em sembla que és un problema d'escala d'observació, depén de com acotis el sistema. El sistema creix infinitament (com en el cas de la Wikipedia) o es fa infinitament petit, com en el cas del tràfic urbà.

--David 24 oct, 2006 (CET): si seguim Latour la creació de la membrana no és obra dels vianants sinó de la institució vianants/pas-de-vianants/sistema-de-trànsit/... Humans i no-humans indestriables. Si alterem algun component des de dins o des de fora, des de dalt o des de baix, canviaran les dinàmiques i els resultats (el "desplaçament", la direcció que pren el col·lectiu humà +no-humà de Latour).

--JaumeFerrer 13:41 24 oct, 2006 (CEST): Sí, el procés ho connecta tot. Efectivament modificant una regla de trànsit segurament estaríem alterant la membrana mateixa, però ho estaríem fent de forma indirecta, a una escala més àmplia, sense tenir en compte les regles locals efímeres que apareixen al pas. És com si afirmessin que canviar la forma d'un edifici canvia el contingut de les reunions que hi tenen lloc. Efectivament la forma d'una sala pot condicionar molt una reunió, però durant les reunions entren en joc altres factors que van més enllà de l'estructura de l'edifici, són fenòmens locals (el to de veu, les expressions...) que alhora estan connectats amb aspectes externs al propi edifici (culturals, socials...).

--David 12:42 27 oct, 2006 (CEST): és per això que feia referència a Bruno Latour. Ell proposa conciliar el que anomena la posició de la "corrent dominant de la sociologia" que diu que les accions a distància són transportades per ser aplicades en les interaccions locals amb la dels "etnometodòlegs" que diuen que només hi ha interaccions locals (LATOUR "De la mediación técnica: filosofía, sociología, genealogía". pág 279 i 280 de DOMENEC, M. & TIRADO, F.J. (editors) 1998 "Sociología simétrica" Editorial Gedisa: Barcelona). Crec que la seva posició aniria per admetre que tot són interaccions locals però on intervenen humans i no humans. I aquests actants no-humans (tecnologies, institucions, objectes) són els que mobilitzen cadenes d'interaccions locals anteriors on han participat actors humans. De manera que no podem observar la interacció local tenint només en compte les accions dels participants humans sinó que hem de tenir en compte també els absents que són mobilitzats en aquell moment.

[nou][edita][respon] El sentit de tot plegat

--David 24 oct, 2006 (CET): hi ha alguna cosa DIY en el que fas. Observes un fenòmen. L'analitzes i el descrius. Ha passat a convertir-se en una proposta d'acció, es pot reproduir el fenomen (com si haguèssis escrit una partitura). A més, com que hi ha una descripció podem alterar parts i generar altres propostes transformant el fenomen.

--JaumeFerrer 13:41 24 oct, 2006 (CEST): El que plantejo és analitzar-lo i descriure'l, però no pas per reproduir-lo, per convertir-lo en una proposta d'acció, sinó per fer-lo evident, per donar-li visibilitat. Quan els vianants creuen un pas estan fent quelcom molt més complex i sofisticat que travessar un carrer, estan participant en un procés d'autoregulació local que els permet resoldre un problema. Si la creació conjunta es pot donar en quasi qualsevol procés humà, potser és més interessant observar el fenòmen de la creació conjunta allà on es produeixi i fer-lo evident. Si quan creues un carrer ets conscient que estàs construint alguna cosa potser actuaràs diferent que si no ho ets però certament experimentaràs el fet de creuar el carrer d'una altra manera. Si estàs creant en cada procés on participes, perquè cal propostes de creació? Al centrar-nos en propostes específiques de creació, no estem etiquetant i tancant el fenònem en el guetto artístic?

--David 12:54 27 oct, 2006 (CEST) Jo no em preocuparia per gettos artístics, antropològics o polítics. Aquestes tradicions de pensament, pràctica i experiència poden ser plataformes des de les que interpretar i actuar. Et deia lo del DIY perquè quan llegeixes 'Obra encesa. Encén un llumí i observa'l fins que s'apagui' (Yoko Ono tardor 1955) t'estan fent prendre consciència del que passa en un acte quotidià. D'alguna manera afines els teus sentits. Crec que en la proposta de la membrana fas una cosa semblant. Crides l'atenció sobre quelcom que passa en un acte quotidià. I crec que estàs fent un proposta d'acció. Que pot ser la d'intervenir en el que passa modificant el teu comportament. Però que es podria limitar en observar el fenòmen des d'aquesta nova perspectiva i en fer-ho des de dintre. A partir d'ara quan passi un pas de vianants tindré una altra perspectiva. Per això et deia que és com un readymade, canvia la meva interpretació de l'objecte-fenòmen.

--David 24 oct, 2006 (CET): Respecte a la tensió proposta/fenomen crec que és també un tema interessant. Tinc alguns apunts i esquemes on intentava relacionar:

• propostes
• condicions de l'experiència
• processos
• sistemes/dispositius
• fenomen
• pràctiques

Veure com es comuniquen, com es passa d'un a l'altre, ... crec que ens podria ajudar a entendre algunes coses. Potser valdria la pena treballar-ho conjuntament.

--JaumeFerrer 13:41 24 oct, 2006 (CEST): Sí, hauríem de debatre tots aquests conceptes. Fins ara donavem per fet que estàvem centrats en estudiar sistemes de creació conjunta perquè ajudava a construir noves propostes o a fer variacions d'aquesta mena de sistemes, és a dir, partint de la base que la finalitat a llargt termini era generar noves propostes de creació. Però si el que ens interessa és el fenòmen de la creació conjunta, potser hauríem de discutir aquests conceptes qüestionant fins i tot la pròpia noció de proposta i la noció de sistema.

--David 12:54 27 oct, 2006 (CEST) Es poden qüestionar com a exercici per entendre'ls millor però no per descartar-los. Crec que segurament es complementen i que són conceptes útils per parlar de diferents coses. Si podem parlar de fenòmen de creació col·lectiva potser veurem que es concreta en unes pràctiques, que potser s'articulen en processos i a vegades es consoliden en sistemes; per exemple.