De pidgin a llengua criolla (L)

De GERMINADOR wiki

[edita] Característiques de la proposta

S'utilitzen etiquetes per descriure esquemàticament les característiques de la proposta. Cada expressió és un enllaç a una pàgina amb una explicació genèrica de la característica i amb un llistat de propostes que la comparteixen.

síncron (opcional) , obert , percepció parcial () , offline , no tecnològic , àudio (veu) , dimensió social (forta)

[edita] Descripció

Aquesta és una de les llavors que encaixa difícilment en l'expressió "proposta" ja que es tracta més aviat d'un fenòmen.

Es refereix a l'emergència d'una llengua a partir d'un pidgin procedent d'altres llengües.

Jesús Mosterín, basant-se en l'estudi de Derek Bickerton, ho descriu així:

'Las plantaciones de Hawai habían reunido a trabajadores procedentes de muy diversos lugares, que hablaban lenguas incomprensibles entre sí. Poco a poco, estos trabajadores aprendieron a comunicarse entre ellos y con sus capataces de un modo rudimentario mediante una mezcolanza de palabras de diversas lenguas sin apenas gramática, un ''pidgin''. Pero sus hijos transformaron esta mezcal incoherente en una lengua criolla bien estructurada y con toda la capaciad expresiva de una lengua normal. El mecanismo lingüístico congénito de los infantes se había disparado al recibir como ''input'' una serie de frases mal hilvanadas de ''pidgin'' y a partir de ellas había desarrollado en la cabeza de cada uno, en interacción con los demás, una lengua plena y expresiva. (...) Por lo tanto, parece que en nuestro cerebro hay un mecanismo lingüístico abstracto, aplicable a diversos medios sensoriales y capaz de reconstruir una lengua entera a partir (...) de unas cuantas secuencias de sonido.' © (dr.cita)

Un pidgin es defineix com una llengua caracteritzada per combinar els trets sintàctics, fonètics i morfològics d'una llengua amb les unitats lèxiques d'una altra. És habitual de l'immigrant de primera generació que fa servir les estructures formals de la seva llengua materna amb els mots de la llengua pròpia del nou lloc de residència.

Però en el cas descrit semblaria que el pidgin es forma de la mescla de diverses llengües (perquè convivien persones amb diverses llengües maternes). Hem de suposar doncs que era un sistema de comunicació molt precari, com diu "sin apenas gramática". Segurament s'adopten paraules amb arrels comunes o paraules que per al context s'han entés, segons la propia evolució contingent de les interaccions laborals.

La segona generació però posa quelcom allà on no hi era. A partir d'un sistema de comunicació precari reconstrueix una llengua amb cap i peus. Això seria possible perquè cadascú "en el seu cap" disposa de l'instrumental lingüístic (el caràcter congènit de les capacitats lingüístiques sembla provat per estudis com aquest però no sabem encara en què consisteix i com funciona). Però el cas és que es crea una llengua comú (i no una llengua per cadascú). I aquí hi juga un paper el "en interacción con los demás" que Mosterín inserta entre comes.

[edita] Creació col·lectiva?

El programa genètic expresat per l'activitat neuronal en interacció amb els estímuls socials externs fan possible la construcció d'una nova llengua on "havia desaparegut". La "negociació" amb els altres durant el procés de formació fa que aquesta llengua sigui compartida. Estem parlant de creació col·lectiva? Aquesta "proposta" peculiar, portada com a llavor al germinador, ens confronta amb els límits de l'expressió "creació col·lectiva". Se'ns planteja la qüestió de si podem parlar al mateix nivell d'una "creació" on els "creadors" tenen un paper plenament actiu però no tenen consciència d'estar creant.

[edita] Referències

• MOSTERÍN, Jesús (2006) La naturaleza humana Espasa-Calpe.
• BICKERTON, Derek (1987) Roots of Language Karoma Publishing. (citat per Mosterín)