Copyleft (L)

De GERMINADOR wiki

[edita] Característiques de la proposta

S'utilitzen etiquetes per descriure esquemàticament les característiques de la proposta. Cada expressió és un enllaç a una pàgina amb una explicació genèrica de la característica i amb un llistat de propostes que la comparteixen:

obert , asíncron (opcional,seqüencial) , en cadena , arbre , protocols

[edita] Descripció

La imatge especular del símbol del copyright s'utilitza per identificar el copyleft

Copyleft és una expressió que fa referència a la regulació dels drets aplicats a algun tipus de producció creativa de manera que es mantinguin per part de qualsevol persona les llibertats de:

• Beneficiar-se'n o utilitzar-la sense limitacions
• Fer-ne copies i redistribuir-les
• Modificar-la creant obres derivades

Sempre i quan qualsevol còpia o obra derivada es mantingui sota les mateixes condicions.

Aquest enfoc difereix del que tradicionalment s'havia anat consolidant (sobretot durant el s.XX) segons el qual l'autor com a dipositari dels drets sobre l'obra acostumava a cedir (quasi sempre integrament i amb exclusivitat) els drets d'explotació a una empresa o entitat de gestió. En aquesta situació els drets de l'usuari són menystinguts i l'us de l'obra restringit, especialment pel que fa a la creació d'obres derivades.

Legalment aquest tipus de regulació dels drets d'autor s'inscriu en el marc jurídic dels països que han subscrit el Conveni de Berna que reconeix l'autor com a propietari absolut dels drets sobre l'obra. Aquests drets n'hi ha alguns que l'autor els pot cedir (drets d'explotació o copyright) a tercers i una altra que és inalienable (drets morals).

La formula del copyleft formalment no qüestiona aquest ordenament sinó que basant-se en el mateix marc legal dóna la volta (es podria dir que fa un hack) a la forma de regulació. Com a propietari dels drets d'explotació l'autor cedeix els drets de fer còpies i de modificar l'obra a l'espectador o usuari final imposant-li una condició: que mantingui l'obra o obra derivada en les mateixes condicions. Així, en un entorn jurídic que reconeix molts pocs drets als usuaris de l'obra, la fòrmula del copyleft els hi traspassa mitjançant la cessió per part de l'autor.

[edita] Compartir igual

La condició que estableix que qualsevol còpia o obra derivada ha d'oferir-se sota les mateixes condicions que la "original" es sintetitza en l'expressió Compartir igual (en anglès share alike). S'ha dit d'aquesta condició que és "vírica" ja que una obra copyleft va "contaminant" qualsevol obra derivada o que la contingui com un dels seus components. Per cumplir la condició, aquesta ha de passar automàticament a ser copyleft.

Com a resultat del "compartir igual" el copyleft es propaga i va creant un àmbit de llibertat de còpia i modificació cada cop més ampli. Els autors-usuaris tenen cada cop més obres copyleft disponibles i ho tenen més difícil per "escapar" dels seus paràmetres.

[edita] Obra derivada i co-autoria

Quan algú crea una obra derivada l'autoria d'aquesta passa a ser compartida amb l'autor de l'obra original. Enlloc d'un hi ha dos autors i tots dos són propietaris dels drets sobre la obra. Però al mateix temps els drets de còpia i modificació estan cedits a qualsevol persona que vulgui exercir-los. Quan es van creant obres derivades en cadena els drets d'autoria es van acumulant sobre cada nova versió de l'obra i el copyleft garanteix que no hi hagi conflicte en la seva gestió entre els co-autors. Com més gran és el nombre de co-autors menys autoritat té un autor particular sobre el conjunt de l'obra i més difícil és que pugui utilitzar els drets morals o algun altre mecanisme per limitar l'us de l'obra.

[edita] Co-autoria i propietat

Segons Ghosh, caldria distingir la propietat col·lectiva, on un grup de persones o una part de la societat posseeix la totalitat de la propietat, del que ell anomena propietat múltiple (Multiple Ownership). La propietat múltiple implica que cada individu posseeix drets de propietat sobre una part concreta del conjunt, de manera que no hi ha ningú que posseeixi drets sobre tot el conjunt, però on les parts per separat no valen res si no estan juntes, com seria el cas del sistema operatiu GNU-Linux, de manera que la propietat d'una part es dóna sempre en el context d'un conjunt de parts i per tant va lligada a l'existència d'altres propietaris (Ghosh, 2005).

A la pràctica en un encadenament ramificat d'obres derivades pot arribar a ser molt complexe destriar les "parts" per tal identificar-ne la "propietat intelectual" (molt especialment quan l'obra creada és una amalgama i no un mosaic de contribucions). Però cal tenir present que el copyleft descansa sobre aquest idea de la propietat sobre les contribucions.

[edita] Llicències

La pràctica habitual per regular una obra sota les condicions del copyleft és que aquestes l'acompanyin en forma de nota de copyright, contracte o llicència. Normalment s'indica que qualsevol còpia o obra derivada ha d'anar acompanyada del text que defineix les condicions.

La primera llicència copyleft i la més extesa per a obres de software és la GPL 2.0 (General Public Licence).

Per altres tipus d'obres es fan servir altres llicències com la GFDL o alguna de les llicències Creative Commons que permet obra derivada sota la condició "compartir igual" (( by-nc-sa ) o ( by-sa )).

[edita] Copyleft una proposta de creació col·lectiva?

Per què hem considerat el copyleft una proposta de creació col·lectiva en el marc del projecte GERMINADOR? Per què la describim com a llavor sobre la que generar noves propostes?

El copyleft proposa una manera d'organitzar la creació col·lectiva:

• tothom pot modificar i re-distribuïr una obra, la participació en l'obra és oberta
• en cadena o en arbre es van creant successives versions com a obres derivades
• amb la propagació del copyleft es crea un escenari on es poden crear obres derivades de dues o més obres originals, propiciant la hibridació
• amb l'ampliació de la co-autoria es minimitza l'autoritat de l'autor individual sobre la obra

Les condicions que el copyleft regula generen un territori de treball on aquestes fixen els límits. Dins d'aquests límits i sense traspassar-los, els usuaris-autors poden crear obres derivades sense necessitat de posar-se en contacte amb els autors de les obres "originals". La regulació ja establerta dels drets d'autor substitueix la negociació entre co-autors, com si d'un protocol es tractés.

[edita] El cas dels projectes de software

En molts casos a les condicions que marca el copyleft per a la creació col·lectiva se n'hi afegeixen d'altres, com l'estructura i normes socials que pugui tenir un grup de creadors-productors.

Un cas paradigmàtic és el dels projectes de desenvolupament de software lliure. Els programadors acostumen a agrupar-se en comunitats estructurades segons el model de capes de ceba. En el nucli hi ha un maintainer que coordina, estableix prioritat i té la darrera paraula sobre decisions referides a les noves versions a publicar. Entorn seu en capes successives hi ha els desenvolupadors, col·laobradors i usuaris implicats en el desenvolupament del programa. Com que hi ha moltes contribucions l'autoria està molt repartida. I com que l'objectiu és obtenir un bon programa, sense errors i amb una sèrie de presetacions, la bifurcació (fork) del desenvolupament en vàries branques no és ben vista. Així, tot i que seria possible, a la pràctia hi sol haver una sola línia de desenvolupament i si en surt una de nova sol ser per intentar substituïr-la. El copyleft però garanteix que això sigui possible i que fragements de codi siguin utilitzats per altres programes.

[edita] Referències

• GHOSH, R. A. (2005) Code. Collaborative Ownership and the Digital Economy. London. MIT Press