Carn a la llosa

De GERMINADOR wiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Exemple de hack: Carn a la llosa
Eines, màquines i objectes modificats o que s'utilitzen per una propòsit diferent a l'orginal.

fica-hi cullerada

Escriu els teus comentaris a la pàgina de discussió


Us d'un objecte "natural" sense modificació

Aquesta és segurament una pràctica molt antiga que es remonta als orígens de la nostra espècie o inclús del nostre gènere. Agafar una llosa de pedra, escalfar-la i coure-hi la carn a sobre utilitzant-la com a planxa (de fet amb les planxes de ferro el que es devia fer és adaptar la idea de la pedra a un altre material).

És un cas de re-utilització directa d'un element natural. La capacitat creativa de saber veure que podia tenir aquest us. En la majoria de casos no cal fer cap modificació. Els fenòmens naturals produeixen peces idònies, especialment quan hi ha pedra com la pissarra. En algun cas potser se li pot canviar o modificar lleugerament la forma, segons el que ens interessi.

Avui dia a molts restaurants, especialment de muntanya, s'ofereix la carn a la llosa, peix a la llosa o cargols a la llosa. La pedra calenta se serveix directament a la taula.

6 d'agost de 2006. Corder a la llosa en un restaurant de Tavascan (Vall de Cardós).
6 d'agost de 2006. Corder a la llosa en un restaurant de Tavascan (Vall de Cardós).

El blogger Yarhel recull en el seu weblog A la balitresca una anècdota de re-utilització vandàlica d'una teulada de pissarra per fer carn a la llosa:

'Un dels paratges més bells de la vall de l'Ingla, prop de Bellver, és Sant Serni de Coborriu, una petita però encantadora església romànica on s'hi celebra cada any, pels voltants de Sant Joan, un recital de poesia nocturna. Doncs bé, sembla ser que uns quants "graciosos" van tenir la brillant pensada d'arrencar les lloses de la teulada de l'església per fer carn a la llosa més endavant, a la zona de la font de l'Ingla. Això sí que és pràctic! Per això deuen ser els llosats de les esglésies, és clar, no havia caigut!' Yarhel 4 maig 2006 Una comarca a esquenes del seu patrimoni (II)