Capes de ceba (L)

De GERMINADOR wiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
català > castellano > English
LLAVOR SOCIO-TEC: Capes de ceba
autor/s: comunitats desenvolupament software
data de creació/presentació: norantes
suport/context:
paraules clau:

La foto que serveix d'acompanyament visual és de la llavor bio:
Germinats d'aquesta llavor: consulteu els títols amb una "(G)" de les pàgines enllaçades.


Contingut

[edita] Característiques de la proposta

S'utilitzen etiquetes per descriure esquemàticament les característiques de la proposta. Cada expressió és un enllaç a una pàgina amb una explicació genèrica de la característica i amb un llistat de propostes que la comparteixen:


obert , capes de ceba , dimensió social (mitjana/forta) , decisions


[edita] Presentació

Podem obrir una ceba treient les seves capes que es separen amb facilitat. Si la tallem en dues meitats veurem aquesta estructura concèntrica del bulb, capa a capa des d'un nucli fins a l'exterior.

Amb la metàfora de les capes de la ceba es pot descriure l'estructura social d'algunes comunitats al voltant de projectes de creació col·lectiva. A partir d'una entrevista a Brian Behlendorf de l'Apache Software Foundation, Ruben van Wendel de Joode, J. A. de Bruijn, i M. J. G. van Eeten (VAN WENDEL DE JOODE et alt 2003; pàg 18-19) han descrit els nivells d'implicació en un projecte de desenvolupament de software lliure a partir del símil amb les capes d'una ceba. El model ha estat reproduït per altres projectes comunitaris que comparteixen l'objectiu de crear un bé comú, com la Wikipedia.

L'estructura de capes de ceba pot ser un model d'organització vàlid per a projectes oberts que tenen per objectiu la producció conjunta d'un bé comú.

[edita] Descripció

En un projecte en capes de ceba la participació s'estructura per nivells d'implicació, dedicació i responsabilitat.

Hi ha una capa externa amb un nombre molt alt de persones que estan en contacte amb el projecte però que no participen activament en el seu desenvolupament. Són persones que fan us del que s'està creant però no fan aportacions o les fan molt esporàdicament.

A partir d'aquí hi pot haver vàries capes internes segons la implicació. Hi podria haver una capa de les persones més compromeses que les anteriors, que estan al cas de possibles errors o possibilitats de desenvolupament i que fan avisos i propostes. Sense posar-se directament a desenvolupar el seu paper és important per orientar la tasca de les persones que estan en les capes interiors.

Al següent nivell hi ha els qui participen activament en el procés de creació amb una dedicació més o menys regular però baixa. Col·laboren en el desenvolupament d'algunes parts i el seu paper és important però no crític per la marxa del projecte.

En una capa més interna hi hauria la gent implicada de ple en el projecte, pels quals és una de les seves prioritats, que hi destinen una dedicació alta. La seva tasca influeix significativament en la orientació del que s'està creant.

Finalment hi hauria el nucli central de la ceba amb una persona o un grup reduït que coordina les tasques i, sovint, pren decisions sobre les opcions que es presenten.

A cada capa augmenta el compromís amb el projecte i es redueix el nombre de persones implicades. D'aquí el símil amb l'estructura concèntrica de les capes de la ceba.

El caràcter obert del projecte garanteix que qualsevol persona en qualsevol capa pot "veure" l'activitat de les altres. Aquesta "transparència" actua com un factor d'aculturació permetent que una persona des d'una capa externa pugui aprendre el necessari per entrar a capes més interiors. El trànsit entre capes hauria de ser possible. L'habitual és que el recorregut des de l'exterior fins a l'interior sigui molt fàcil en les primeres capes i més difícil (per la corba d'aprenentatge o per mecanismes d'acceptació o elecció propis de la comunitat) conforme s'acosta al nucli.

[edita] Les capes de ceba en un context de xarxa

Imaginar el projecte organitzat en capes de ceba com un node en un context de xarxa pot introduir una nova perspectiva per valorar i interpretar aquest model. Així podem visualitzar una xarxa de projectes connectats que comparteixen aquesta estructura a més de l'objectiu de crear bens públics col·lectivament.

En aquest context la persona que està al nucli d'un projecte pot perfectament ser un contribuent d'una de les primeres capes en un altre node. Per una qüestió elemental de capacitat humana dedica els seus esforços principalment a un projecte però col·labora regularment amb menys intensitat en d'altres. En una situació així els projectes s'enriqueixen entre sí i les idees i formes de treballar es propaguen.

[edita] Veure també