Banc de llavors

De GERMINADOR wiki

Cas d'activitat col·lectiva: Banc de llavors
Formes d'organitzar-se, dinàmiques de col·laboració, activitats col·lectives, sistemes de co-creació, recollides dins el procés "sopa de pedres" de GERMINADORMaçart.

fica-hi cullerada

Escriu els teus comentaris a la pàgina de discussió

Va ser en Miquel de La pròspera qui ens va parlar del banc EcoLlavors de la Garrotxa (del qual ells formen part) i de com funcionava. Tot i que no és un tema que ens vingués de nou no hi havíem pensat com una activitat col·lectiva ni la relació important amb el tema de les patents i la propietat del coneixement.

[edita] Què és un banc de llavors?

'Un banc de llavors és una col·lecció d'espècies vegetals en forma de llavors, emmagatzemada en condicions especials per assegurar la seva supervivència durant llargs períodes de temps.' 2002-2005 © Fundació Jardí Botànic de Sóller

[edita] Patrimoni genètic

'L'avantatge més important del banc de llavors per a la preservació de les espècies, és sens dubte el poc espai que ocupen aquestes, front a l'espai que necessitaríem per preservar-les en forma de plantes vives. Cada llavor, té una constitució genètica diferent i, per tant, una única mostra de llavors pot emmagatzemar un variat i extens patrimoni genètic de l'espècie en qüestió. Hem de pensar que cada llavor emmagatzemada és un individu potencial.' 2002-2005 © Fundació Jardí Botànic de Sóller

[edita] El banc EcoLlavors

Ecollavors és una iniciativa per la conservació de varietats de cultius herbacis portada a terme per diverses masies de la Garrotxa, l'Empordà i el Ripollés. En una d'elles (El Trull, Sant Eudald de Jou) es manté el graner on es conserva una mostra de cadascuna de les varietats, l'activitat del grup permet la renovació anual de les llavors emmagatzemades.

Segons recull Maria Giner (GINER 2000) els objectius del col·lectiu són:

Disposar de llavors no manipulades genèticament, de varietats locals i de producció ecològica.
Fer conservació d’aquestes varietats locals per evitar que es perdin.
Aconseguir la màxima autonomia, reduint la dependència respecte el paquet tecnològic ofert per les multinacionals agroquímiques.
Recollir i divulgar coneixements.
Divulgar l’experiència, per potenciar altres iniciatives que es portin a terme en altres llocs.

[edita] Organització

Seguint la descripció de Maria Giner l’organització del col·lectiu es basa en:

L’assemblea general: l’òrgan sobirà; es reuneix almenys cada estació
L’equip gestor: format per cinc cases col·laboradores i s’encarrega de la gestió de l’entitat (planificació, registre de noves entrades, manteniment infrastructures, seguiment i control, redacció del butlletí, etc.)
Les cases col·laboradores: Unes 30 repartides per la Garrotxa –principalment–, el Ripollès i l’Empordà. Són les encarregades de mantenir vives les llavors i tenen el compromís de retornar multiplicades les llavors que s’enduen del graner. També es comprometen a retornar la fitxa de caracterització varietal que s’entrega junt amb la llavor.

Giner en la seva investigació-acció participativa presentada el 2000 va detectar alguns "punts crítics" en aquest funcionament (sobrecàrrega equip gestor, problemes de comunicació, desequilibri en la implicació i el compromís, mancances tècniques pel que fa a protocols i emmagatzemat, etc...) i va proposar algunes solucions (augmentar la participació, millora de la coordinació i planificació, millores en el tractament i protocols, canvis de codificació i gestió, etc...).

[edita] Banc de llavors i creació col·lectiva

Podem interpretar un banc de llavors com EcoLlavors com a sistema de creació col·lectiva. Tota la organització formada per l'equip gestor, les cases col·laboradores i l'assemblea general de l'entitat pot ser vista com una "escultura social" que alhora manté actiu un fons de diversitat natural en evolució. El banc de llavors preserva unes varietats vegetals però aquest repositori és canviant, subjecte a les entrades i sortides de llavors per part de les cases col·laboradores.

Una manera de veure-ho des de conceptes propis del pensament artístic seria que EcoLlavors es crea i manté a sí mateixa com a escultura social alhora que crea i actualitza el banc de llavors com a obra en procés.

D'altra banda les llavors emmagatzemades són "contenidors" d'informació genètica modelada per:

l'evolució natural, la selecció i adaptació de les espècies
l'acció directa i indirecta humana a través del cultiu i la selecció artificial durant generacions
l'acció dels participants del projecte a través del cultiu i germinació de les llavors que es van renovant

En aquesta línia podem interpretar la llavor no només com una variant genètica única resultant d'una història evolutiva particular. També la podem interpretar com un contenidor d'activitat socio-cultural encapsulada proper a la concepció que Bruno Latour utilitza per als dispositius socio-tècnics.