Aterrissar, acostar-se... Maçart
De GERMINADOR wiki
Quadern GERMINADORMaçart...on s'ha anat prenent nota del procés, dels contactes i de les reflexions en el camí. Un quadern escrit pel TAG Taller d'Intangibles però obert a la contribució de qui hi vulgui "posar cullerada".
|
fica-hi cullerada Escriu els teus comentaris a la pàgina de discussió |
La novena edició del Maçart es presenta així:
'La novena edició del Festival de Cultura Contemporània Maçart '06 convoca un concurs de projectes la realització dels quals depengui de llur capacitat per arrelar en el poble de Maçanet de Cabrenys, tant pel que fa les activitats professionals, com també les aficions i els interessos personals i col.lectius dels seus habitants. És amb aquesta intenció que hem triat el lema de "la sopa de pedres", un referent popular prou conegut per grans i petits que ens parla dels valors de la participació i la solidaritat. L'èxit d'aquesta convocatòria dependrà en gran mesura de la capacitat del poble per assumir les propostes que vinguin de fora. Només cal esperar que les propostes rebudes sàpiguen treure bon partit de les especificitats del poble (pedres i gent) de Maçanet de Cabrenys (vegeu llistat i mapa annexos).'
Aquesta proposta de treballar amb el texit social era una preocupació compartida en les primeres converses amb en Roc, en la reunió amb ell i la gent de Telenokia i en les nostres reflexions personals i en les discussions al sí del Taller d'Intangibles. Unes pinzellades de l'enfoc que en Roc tenia al respecte apunten en alguna de les preguntes que 75Mg li feia en una entrevista.
Com ens aproximem a Maçanet de Cabrenys?. Intentàvem defugir la idea d'una "invasió" artística. No volíem fer un aterratge "extraterrestre" però tampoc defugir el nostre paper de "forans". Com fer una proposta que sigui vàlida a Maçanet? Quin paper juguem? i diversos interrogants en aquesta línia.
Una aproximació possible és la d'algú que actua com una mena de chamán, proposant i canalitzant un ritual en el que altres participen. Una altre possibilitat seria l'acostament de l'antropòleg com algú extern que s'introdueix en les pràctiques nadiues, utilitzant el seu estranyament com a via de coneixement i ambicionant fer una "devolució" que sigui útil pels informants.
La qüestió de l'aproximació tenia a veure tant amb el rol a agafar com amb qüestions pràctiques sobre a qui trucar, quan i com anar-hi, qui visitar o què proposar.
El propòsit "no-invasiu" no implicava renunciar a la voluntat d'incidència o de transformació.
Durant mesos aquestes van ser unes reflexions recurrents quan comentàvem la intervenció a Maçart.

