Argila (L)

De GERMINADOR wiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
català > castellano > English
Waiting for Catalan > English translation

Imatge:MongetaMungo.png LLAVOR SOCIO-TEC: Argila

autor/s: TAG Taller d'Intangibles
data de creació/presentació: febrer 2006
suport/context: projecte Germinador
paraules clau: reutilització, modelatge, reapropiació, reprogramació, facilitat de programació, software distribuït, descentralització

La foto que serveix d'acompanyament visual és de la llavor bio: MongetaMungo (B)
Germinats d'aquesta llavor: consulteu els títols amb una "(G)" de les pàgines enllaçades.
thub

Contingut

[edita] Característiques de la proposta

S'utilitzen etiquetes per descriure esquemàticament les característiques de la proposta. Cada expressió és un enllaç a una pàgina amb una explicació genèrica de la característica i amb un llistat de propostes que la comparteixen:


asíncron (opcional,temps escollit) , amalgama , obert , software , online (internet) , edició online (edició de codi, i altres)


[edita] No linealitat, modelat, re-apropiació

Consultar esquemes il·lustrats que comparen Argila amb altres models.
Consultar esquemes il·lustrats que comparen Argila amb altres models.

El fet que la creació en xarxa es doni dins d'uns entorns de treball planteja l'existència d'una finalitat i d'unes condicions que són prèvies a l'experiència estètica dels participants. Això dibuixa un model lineal segons el qual primer l'artista/programador defineix les condicions d'experiència i després els participants interaccionen sota aquestes condicions. Tot i que la interacció entre els participants pot fer emergir propietats del sistema no previstes per l'artista/programador, l'experiència es densenvolupa en línies generals segons els límits fixats pel propi disseny. Aquests entorns són lineals en el sentit que impliquen un abans i un després, i aquesta linealitat es tradueix en una capacitat de control desigual sobre l'experiència. L'artista/programador prefixa uns límits que els participants no poden modificar poteriorment.

La pregunta és si seria possible plantejar unes condicions d'experiència que poguessin ser redefinides pels participants. És a dir, seria possible dissenyar un entorn de treball que els participants poguessin modificar durant el seu ús, alterant completament la seva finalitat i regles, de manera que esdevinguessin coautors no només de l'experiència estètica que implica la seva utilització sinó també de la que suposa reprogramar el propi entorn de treball? Un entorn així es podria anomenar no lineal perquè no hi hauria un abans i un després, sinó que els moments de definició de les condicions d'ús i la pròpia aplicació d'aquestes condicions es podrien produir en el mateix instant, i perquè els participants prendrien el control del sistema, inclosa la seva finalitat. S'assemblaria a un procés biològic, perquè estaria dissenyat de manera que el seu propi metabolisme, la interacció entre els participants, l'acabaria alterant completament i el faria evolucionar vers un entorn diferent, d'una forma imprevisible, però al mateix temps assegurant que continués sent un entorn de treball entre diversos usuaris.

Metafòricament podríem parlar d'un entorn que és com l'argila, que es pot moldejar i prendre qualsevol forma, i que si es torna a la pastera es pot reciclar i pot tornar a ser moldejat per altres persones i amb altres finalitats. Aquest article es proposa apuntar algunes qüestions bàsiques sobre les característiques que hauria d'oferir un "entorn d'argila".

[edita] Funció de l'artista/programador

La seva finalitat seria definir les condicions inicials i cedir el control als participants. Podria jugar el rol de facilitador o simplement de participant que segueix/documenta el procés.

[edita] Facilitat de redefinició

Consultar esquemes il·lustrats sobre el reprogramat mentre és usat.
Consultar esquemes il·lustrats sobre el reprogramat mentre és usat.
Consultar esquemes il·lustrats sobre la facilitat per ser reprogramat.
Consultar esquemes il·lustrats sobre la facilitat per ser reprogramat.

Els entorns basats en programari lliure ja permeten ser clonats i alterats, però el que es planteja aquí és que el propi ús permeti la redefinició, per tant han de ser entorns programats precisament per a ser reprogramats mentres són usats. Per tal d'evitar que la reprogramació caigui en mans d'una elite d'artistes/programadors, la qual cosa suposaria un relleu de qui controla el sistema però no un canvi a un model no lineal, aquests entorns haurien de ser reprogramables per a la majoria de participants. És a dir, haurien de basar-se en un sistema de regles que fos fàcil d'entendre i d'aplicar.

[edita] Consistència

El repte seria que l'entorn fos capaç de ser reprogramat sense perdre la funcionalitat bàsica de ser un entorn de treball col·lectiu, independentment de l'evolució de la seva finalitat i possibilitats. Caldria plantejar-se si les estratègies per aconseguir aquesta consistència impliquen la necessitat de mantenir o no certes condicions inicials a nivell tecnològic o social i també quines condicions de distribució poden impedir que l'argila sigui cuita i ja no es pugui pastar de nou.

Sobre aquest tema llegiu l'article: la possible impossibilitat d'Argila.

[edita] Descentralització

Si l'entorn es manté en el mateix servidor d'on ha sorgit, es produeix una dependència vers l'administrador d'aquest servidor (que directa o indirectament podria ser l'artista/programador). Caldria trobar la forma de distribuir el software.

[edita] Prototips

Una manera d'explorar les possibilitats d'existència d'un entorn d'argila seria intentat definir prototips. Es tractaria d'entorns de complexitat mínima, plantejats com a supòsits de futures aplicacions. Aquests prototips constituirien germinats d'aquesta proposta inicial.

[edita] Explicant Argila

Alguns esquemes o dibuixos ens poden ajudar a complementar aquesta explicació de la proposta:

[edita] Idees, propostes, debat

[edita] Veure també